Pinochet i la Llei de la Memòria Històrica

Sempre que llegeixo la sentència dictada contra mon pare en consell de guerra, em demano quina cara devien tenir els fills de la gran puta que el condemnaren. No crec que en quedi cap de viu. D'aleshores ençà els anys han passat inexorablement, i sé que estic condemnat a morir sense haver-los obligat a passar pel tràngol de sostenir-me la mirada. Igualment em demano quin aspecte tindrien els que condemnaren a mort tants i tants milers de persones i n'enviaren a presidi més de tres-centes mil. I estic convençut que la gent que els estimava, a tots aquests morts, a tots aquests presos, comparteix el meu radicalisme. Perdó, oblit...? I ara! La Conferència Episcopal en parla, de perdó i d'oblit, perquè li convé tirar carretades de terra sobre una part del passat que el relaciona amb el feixisme. Curiosament, l'anunci, per avui, del debat en el parlament espanyol de la llei de la memòria històrica, ha coincidit amb la mort de Pinochet. I les comparances entre les dictadures xilena i espanyola són inevitables. Rodríguez Zapatero no ha enviat cap representant del seu govern als funerals. I Baltasar Garzón s'ha lamentat del fet que el general hagi mort abans d'ésser jutjat, perquè les víctimes del cop d'estat xilè haurien rebut la reparació i la justícia d'una sentència. Sembla que pel que fa a la condemna de Pinochet i de la dictadura xilena, tothom amb consciència democràtica hi està d'acord. Tocant a l'espanyola, també hi ha unanimitat a l'hora de condemnar-la, però el to de la condemna passa per registres diversos. El to de condemna més greu correspon a EU i ERC. A partir d'aquests dos partits va perdent potència, i en arribar al PSOE la gradació decreixent ha estat tan intensa que gairebé ha emmudit. La senyora Fernández de la Vega ja en tindria prou si la llei preveiés una anul·lació simbòlica i moral dels judicis sumaríssims. I el jutge Garzón? Doncs no ho sabem, perquè tocant a aquest període no diu ni pruna. Casualment contemplo una fotografia amb tres joves que fan la salutació feixista davant el cadàver de Pinochet. Així saludaven aquells que enviaren mon pare a la presó i destrossaren tantes i tantes famílies d'arreu de l'Estat. Comme il faut. No se'n podia esperar altre comportament. Aleshores, si aquests tan criticables que retien honors a Pinochet són germans bessons dels d'aquí, com s'explica que el PSOE pasteregi d'una manera tan mesquina amb la llei de la memòria històrica? Raimon ha manifestat que no es pot acontentar tothom. O repressors o represaliats. Es pot dir més fort, però no més clar. Si el feixisme és abominable i una dictadura sorgida d'un cop d'Estat és il·legal, conseqüentment tots els consells de guerra per motius polítics de l'època franquista s'han de considerar delictius. No ho creu així, Garzón? Si la senyora Maria Teresa Fernández de la Vega no acaba de veure-ho clar, que escolti les reaccions de condemna de la dictadura xilena que ha provocat la mort de Pinochet en els països amb una democràcia més consolidada. I Pinochet -ep, no ens deixem prendre el lideratge!- era un xotet de cordeta comparat amb Franco.