Qui paga, mana

L'escàndol d'Andratx segueix oferint sorpreses, però ni se'n treuen les conseqüències polítiques exigibles ni la societat illenca exigeix que es treguin tals conseqüències. Vull dir que a qualsevol país democràticament madur, el President Matas ja hauria d'haver dimitit, i no parlem ja de la Consellera Cabrer. El senyor Matas es va cansar de repetir que totes les competències urbanístiques estan transferides als consells, afirmació que li havia de servir per exonerar el Govern de tota responsabilitat en el desastre d'Andratx. Però mentrestant sabem que els informes del Director General d'Ordenació del Territori Jaume Massot suposaven avalar la requalificació de terrenys rústics a urbanitzables, entre altres el de Son Espases, requalificació que serveix per poder-hi fer allà el nou hospital. Al marge que així serà possible un fabulós negoci que, segons han dit tots els diaris i ningú no ha desmentit, es va conjuminar en un dinar a Madrid entre els especuladors interessats i el President Matas, val la pena constatar que a hores d'ara ja estaria feta més del 80 per cent de la reforma de Son Dureta que s'havia acordat en principi, fins que el PP va canviar d'idea sense que fins ara s'hagi dignat ni tan sols intentar explicar els motius d'aquest canvi d'actitud, que de fet només té una explicació: simple especulació urbanística, que implica que algú s'embutxacarà molts de milions d'euros que pagarem els ciutadans sense cap necessitat. Però tornem al principi: A qualsevol país democràticament madur, la pressió social sobre un President que hagués intentat enganar de tal manera la ciutadania ja l'hauria obligat a dimitir. Aquí, en canvi, el President Matas segueix tan tranquil, perquè la societat illenca està demostrant una esfereïdora incapacitat de reaccionar dignament davant tanta ignomínia. Mentrestant, el Govern segueix amb les seves maniobres de distracció, ara fent que el Parlament aprovi una Llei Municipal i de Règim Local, de la qual els ciutadans normals i corrents pràcticament no en sabem res més que el Govern pagarà els sous dels batles. Fins ara, que jo sàpiga, ningú no ha explicat a la ciutadania què vol dir això exactament. Sembla que vol dir que el Govern pagarà aquests sous dels seus propis recursos, i que els ajuntaments s'estalviaran el sou del batle. Si realment és així, qui volen enganar amb això? Repetesc: Els detalls de la Llei segueixen essent un misteri per al conjunt de la societat, i convendria que ens els explicassin. Quin sou es pagarà als batles: el que ja cobren ara, només que ara sortirà de les arques del Govern? O es procedirà primer a homologar aquests sous, de manera que no sigui possible, com passa ara, que batles de municipis molt semblants per la seva problemàtica i la seva demografia cobren sous molt diferents, perquè cada Ajuntament el fixa com li ve de gust? De fet, aquesta hauria d'esser l'única intervenció que hauria de tenir el Govern en aquest afer: establir per Llei uns barems que fixin la quantia dels sous que els Ajuntaments haurien de pagar als seus batles i regidors d'acord amb criteris objectius iguals per a tots segons les seves respectives característiques. Una Llei així hauria d'establir, entre altres coses, a partir de quin nombre d'habitants d'un municipi el seu batle ha de tenir dedicació exclusiva perquè s'ha de suposar que el volum de feina que suposa la gestió de tal municipi exigeix tota la capacitat de feina de qui en vol esser gestor des de la batlia. Si la Llei que s'acaba d'aprovar va en aquest sentit, que ens ho expliquin. Però qui hauria de pagar el sou hauria d'esser, en tot cas, el municipi, i de cap manera el Govern. Si no, la sensació que s'imposa és que el Govern no vol donar suport als ajuntaments, sinó aplicar el principi que qui paga, mana.