La campanya del PP

TW
0

Durant tota la setmana el PP ha duit a terme una campanya de contra informació amb diversos objectius que tots ells se poden reduir a un: espolsar-se culpes. Amb prou temps -com quedà clar divendres- pogué dissenyar-la, almanco amb un parell de dies d'antelació. Així que dilluns a migdia, quan el president va comparèixer davant dels mitjans de comunicació, per expressar la seva compungida «sorpresa» per la cosa d'Andratx, tot estava dissenyat al mil·límetre. Era la primera posada en escena, a la qual en seguiren d'altres sempre amb els mateixos actors: Jaume Matas, president del Govern i del PP; Rosa Estaràs, vicepresidenta del Govern; José María Rodríguez, secretari general del partit; i Miquel Ramis, portaveu orgànic. L'objectiu era fixar en el cos social que: 1) la corrupció està circumscrita a Andratx i el Govern n'és aliè; 2) és un cas aïllat; 3) que el PSOE -i UM- tenen igual culpa que el PP perquè també s'han «equivocat» pactant amb Hidalgo; 4) que el PP se sent traït pel batle presumptament corrupte i 5) i conclusió: això li pot passar a qualsevol partit i qui ho posi en dubte a veure si no serà ell el corrupte que vés a saber si estaria utilitzant la justícia i policia per dur a terme una perversa campanya perquè a sis mesos de les eleccions el PP en surti perjudicat a les urnes.

Però resulta que la dada política més rellevant de la corrupció descoberta a Andratx no és el batle. Justament per això l'interès del PP ha perseguit que l'atenció social se fixàs sobre el batle. Amb èxit. Per tot Espanya se parla d'Hidalgo, d'Andratx i ben poc del director general del Govern que fou detengut. Aquest últim és el bessó polític de tot. Tanmateix, la campanya contra informativa conservadora ha aconseguit focalitzar l'assumpte a Andratx. Un batle pot sortir corrupte a qualsevol partit. Cap n'està lliure. Pel cas, que actuï la justícia com pertoca. La rellevància política, emperò, recau sobre el director general. És d'Andratx i actuà en el departament d'urbanisme de l'ajuntament -i d'aquí la detenció i els càrrecs que la justícia li imputa-, però també al Govern. I no sabem com. És més, va ser nomenat per la consellera d'Obres Públiques, que és d'Andratx. I en el Govern hi ha una altra consellera, la d'Agricultura, Margalida Moner, que també és d'Andratx i va ser batlessa. Ser d'un lloc determinat no significa res, necessàriament. Però tractant-se d'un municipi a on l'urbanisme salvatge és una constant des dels anys setanta del segle passat -recordi's la intenció de l'ajuntament d'urbanitzar sa Dragonera l'any 1976 i 1977- si més no cal prestar molt atenció a tanta coincidència andritxola. Ni Cabrer ni Moner han dit ni piu sobre tot l'assumpte. Els que parlen són els abans citats. La cúpula. És a dir, per un costat ens diuen que és un assumpte aïllat, però per l'altre aquells que més poden conèixer les peculiaritats locals, i que són al Govern, callen en benefici del protagonisme dels que tenen el màxim pes al Govern i al partit. És contradictori. Si fos un cas aïllat haurien de ser els que més el coneixen els que donassin explicacions. És obvi que més que ser un cas aïllat la intenció és que així s'acabi per acceptar, que no és el mateix.

Insistint en l'aïllament, el Govern i el PP poden aparèixer com les víctimes d'Hidalgo: (Rodríguez) «ens sentim traïts», i l'aflicció del president -tan ben escenografiada, en català i castellà, per a aquí i a tot el país- pren credibilitat. Si hi hagués més actuacions policials i judicials a altres municipis la campanya contra informativa del PP se rompria. Però fa la sensació que en anunciar-les, a aquestes actuacions, el que va fer Matas divendres és passar a una segona fase. La que se podria anomenar la contraofensiva preventiva. Esperant l'ofensiva política del PSOE, comença la contra. La primera fase ha consistit a encaixar el colp i desviar culpes: és un cas aïllat, el PP n'està verge de culpa, és la víctima, el Govern actua amb contundència i rapidesa impactant, els corruptes no tenen lloc al partit conservador... La segona: llançar l'ombra de la sospita sobre la utilització de la policia i justícia per part del PSOE en contra del PP per interès electoral.

És una campanya contra informativa hàbil. Ara veurem com juguen els socialistes. Si no cauen en la trampa parada podrien capgirar el que pareixia destí inexorable a les urnes.