Feines diverses i la personal i intransferible vessa que m'és habitual han fet que ajornàs la contesta a la missiva que fa unes setmanes m'envià un membre de l'equip de comunicació de l'Ajuntament d'Andratx. Arran d'un article on vaig acusar el senyor Hidalgo de diverses malifetes, vaig rebre aquest correu amb un enfilall d'apreciacions on, bàsicament, se'm tractava de pèssim professionaperquè no acompanyava les acusacions amb proves irrefutables. Aquesta ha estat la cantarella usual quan des de la premsa hem fet públiques les sospites basades en evidències i en indicis. Proves, poques, la veritat. Ara bé, indicis, confessions amb garantia de confidencialitat i deduccions lògiques a partir d'actuacions dubtoses, arriben sovint a les nostres orelles. És la justícia la que disposa d'instruments per a la investigació, com es demostrà ahir.
l l l
La setmana passada circulava per Palma el rumor d'una macroperació anticorrupció per a la qual s'havien punxat alguns centenars de telèfons de polítics, constructors i d'altres còmplices habituals de la transgressió urbanística. Es parlava d'Andratx com la primera fitxa de dòmino a punt de caure i se'n prometien més. Ja sabeu, a vegades els informadors off the record confonen les il·lusions amb les proves i s'ha d'anar amb cura a l'hora d'amplificar curolles. Cert o no, ahir sortien emmanillats dos presumptes delinqüents amb càrrec públic, actual o passat, a Andratx. Un, el batle, fa menys d'un mes aconseguí fer callar les veus que dubtaven de la seva continuïtat al capdavant de les llistes dePP amb una foto al costat del totpoderós senyor Rodríguez que l'apadrinava. És just pensar que els dubtes, les sospites, les evidències i els indicis que feren perillar aquesta continuïtat havien arribat a les poderoses antenes desecretari i depresident regionadel partit. O els més alts càrrecs de l'administració autonòmica viuen en un altre món -cosa del tot increïble- o varen ser enganyats pel presumpte delinqüent -cosa del tot inversemblant- o preveien una justícia a mida -cosa del tot confiada- o els tenia agafats pels dallons -cosa del tot possible-. Esper que la investigació judicial ens aclareixi aquest interessant punt.
l l l
L'altre emmanillat, el senyor Massot, fins ahir ocupava la direcció general d'Ordenació del Territori per confiança directa de la senyora Cabrer. L'esmentada consellera no ha confessat ni sentir-se traïda ni sorpresa: només calla, que qui dies passa, anys empeny. Però la vuitena meravella de la Terra dels Barruts l'ha presentada el president Matas en declaracions a la premsa on ha assegurat que tots els partits estaven afectats perquè, al llarg d'alguns mesos, havien governat amb el detingut. Fins allà on jo sé, ni PSOE ni UM li havien ofert integrar-se en les seves sigles ni encapçalar llistes electorals. Ho torn a repetir: fins allà on jo sé, que demà surt un titular a sis columnes sobre la troballa d'àcid bòric entre els múltiples cotxes de luxe del delinqüent i m'he d'enviar les paraules abans de ser denunciat com a còmplice d'una conspiració amb més caselles que un sodoku. Però la prudència no pot amagar l'estúpida alegria que m'ha envaït i de la qual vaig poder ser còmplice sense dissimul tot el dia. No sé per què, però tenc esperances de conèixer proves del que només (només?) són evidències.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.