Milers de persones reivindiquen Euskal Herria com «la nació de la llibertat» en l'Aberri Eguna

Enguany, la manifestació ha servit per a assenyalar les característiques pròpies del país i el seu valor com a antídot en un context marcat per l'auge de l'extrema dreta, l'impuls a l'autoritarisme i el militarisme, o el genocidi a Gaza.

A l'acte final ha intervengut Arnaldo Otegi, secretari general d'EH Bildu, i ha conclòs amb el cant de l'Eusko Gudariak després de recordar Txiki i Otaegi, els afusellaments dels quals compliran aviat 50 anys.

Otegi ha apuntat que l'Aberri Eguna no és un dia «per a críticar altres abertzales, sinó per a celebrar-lo al costat de la resta d'abertzales. Nosaltres mai no utilitzarem l'Aberri Eguna per a criticar ningú que defensi que aquest és un país, una nació, i que té dret a decidir. Ho deixam als que fan de l'insult la seva pràctica política. Davant insults, més mà estesa».

A més, ha incidit que malgrat les dificultats globals els bascos «estam davant d'una oportunitat. Hem de tenir consciència de la nostra escala però també de les nostres opcions. En el passat no vàrem saber aprofitar totes les ocasions, però som un petit país que ha fet grans coses». Ha reclamat «intel·ligència emocional i política per a avançar en el camí de conquerir la nostra sobirania nacional. L'horitzó es diu república basca d'iguals».

També ha remarcat que en aquesta tessitura actual «hi ha opcions de pujar a un campament base» i que «estam disposats a fer-ho des de la unitat, no només política sinó també sindical i social».

«Aquest és un país que ha construït el seu imaginari, història i futur sobre l'esforç de milers de treballadors i treballadores que han sabut mantenir vives les nostres banderes, el nostre idioma nacional i els nostres objectius últims», ha assenyalt i ha expressat la seva satisfacció «per com les noves generacions se sumen a aquesta lluita».