La difícil tasca

Les importants transformacions que pateix Palma no fan part mai dels programes electorals. Arriben com una catàstrofe natural, però s'integren en una cadena que, difícilment, no veurem com a regida per un pla, una estratègia que condueix al caos per als ciutadans i que els estimula a fugir de les seves barriades per engreixar les butxaques dels patrons de la «nueva Palma». Ningú deu recordar que a les primeries dels anys noranta, la ciutat encapçalava les classificacions de qualitat de vida a l'Estat espanyol. Tot i això, Palma continua essent un lloc de privilegi. El problema és que l'Ajuntament pareix no sentir-se'n orgullós i treballa en una direcció oposada al sentit comú. Palma no millora a pesar de les seves potencialitats. Palma es desnaturalitza. Palma, no obstant el capital humà de què gaudeix, convida avui per avui a l'escepticisme. Qualcú s'haurà d'ocupar que recuperem la fe, no tant en Palma, com en els que la regeixen. Ho té molt complicat. O no. Perquè la gent té por de tornar a creure. Això es nota.