Memòria histèrica

Mala d'entendre aquesta dèria dePP per quedar-se sol defensant efranquisme. Almanco a mi m'ho sembla perquè no hi veig cap avantatge en no desempallegar-se d'una herència que virtualment els encadena sense que els aporti cap rèdit a mig ni a llarg termini. Condemnar el franquisme i la gent que encara s'hi identifica suposaria pegar una portada que només momentàniament tendria qualque conseqüència. De fet, el franquisme perviu perquè ho permet el PP. Del contrari, la minoria residual que en sent enyorança quedaria orfe sense la legitimitat que li atorga aquesta actitud de la direcció popular. I ja se sap: orfe i sense padrins fa mal sobreviure en aquesta societat de consum ràpid, defast food de les idees on no n'hi ha cap que perduri en l'imaginari col·lectiu sense la col·laboració de qui disposa de mitjans per fer-ho, especialment, de comunicació i polítics. És més: condemnar l'alçament militar contra un govern electe i la repressió que el seguí no pot condicionar-se a res. Ni al reconeixement explícit d'excessos en l'altre bàndol ni a la recerca de suposats motius per a l'alçament en armes. El règim del dictador Franco és reprovable per si mateix i no hi ha condicionants que l'atenuïn. Aquesta equidistància de l'horror, on perversament vol jugar el PP sota l'axioma vertader que tots els morts són iguals, oblida que uns tengueren el reconeixement i els honors que ara neguen als altres i que cap dels represaliats pel franquisme s'enriquí obscenament amb la mort de l'adversari, com està documentat de molts dels repressors. Petit detall que els passa per alt i, fent-se còmplices d'ells, nega valor a aquesta defensa numantina de l'horror franquista. Què hi farem, ningú no pot obligar la dreta espanyola a entrar en la legitimitat democràtica si ells no volen...