Han devastat els carrers d'en Bauló i de sa Gerreria

S'han carregat el traçat de mig carrer d'en Bauló, les cases que en definien els dos costats, a la part més prop de Quadrado. També s'han carregat tot el carrer de sa Gerreria, des de Quadrado fins al carrer d'en Vila, tot el costat oposat a Can Serra. Se sabia, es veia venir la destrossa des de fa molts d'anys. Però no per això ha estat menys dolorós. Tot ha passat fa un no res, el darrer agost. Ens imaginam les argumentacions dels responsables de tanta destrucció: perquè sí, perquè nosaltres governam, perquè hem tengut més vots. O també ens podem imaginar que ens donen una argumentació més demagògica, un raonament del tipus: era un entorn molt degradat, cases molt pobres, no tenia remei; valia més adobar-ho que fer-ho de bell nou. Sempre els mateixos clixés, els mateixos coberbos. Entre els quals es podrien adduir argumentacions antiquades com: així el carrer de sa Gerreria serà més ample, més guapo, tendrà més sol (enfocament propi dels il·lustrats, és a dir, del XVIII); així el palau de Can Serra tendrà més perspectiva (enfocament encara més antiquat, ens retrotreu al XVII i l'època barroca). I molts dels nostres polítics es creuen aquestes argumentacions realment. Això podria dir molt a favor de la seva bona voluntat, però opinam que diu molt poc a favor de la seva preparació i formació cultural. No estam vivint els primers anys del segle XXI? Com es pot viure ancorat en unes idees del XVII, del XVIII, i creure's alhora que són modernes, que són les d'avui. És com creure en les idees d'Hipòcrates més que en les de Harvey. Perquè actualment hi ha un acord sobre com s'ha d'actuar en els conjunts històrics en cas de degradació, de la mateixa manera que hi ha un acord sobre com s'han de fer les restauracions del patrimoni. I el que es pensa avui sobre els conjunts històrics, és molt diferent del que es pensava el XVII o el XVIII. De tot plegat en parlàvem al darrer escrit sobre Gustavo Giovannoni, ho fèiem avinent perquè vèiem venir tanta de destrucció. Sí, ho vèiem venir però gairebé fèiem com l'estruç: amagar el cap sota l'ala. Ara ens lamentam de no haver fotografiat tot el que han devastat, de no haver-ne enregistrat un vídeo. És la recança de no haver-se'n acomiadat, ens envaeixen pensaments del tipus: «Si hagués enregistrat en Bauló i sa Gerreria fa un no res encara hi hauria estat a temps». Estam així des que veiérem la notícia de les destruccions a la premsa, en aquest diari, i haguérem de treure per un moment el cap de sota l'ala. Haver-se de lamentar de bell nou, no poder-hi fer res altre cop...; davant de tanta frustració encara ens entestàrem a tornar ficar el cap sota l'ala. L'hi havíem començat a amagar poc abans de la destrucció, quan aparegué el primer simptoma del desastre que s'acostava de forma imminent. Passà que volíem mostrar l'antiga gerreria gòtica d'en Bauló a un amic de fora, llavors ens digueren que la clau la tenia la constructora... Volia dir que havien donat el sus, podíem començar a tremolar. L'antiga gerreria, aquella delitosa planta baixa amb dos magnífics arcs apuntats gòtics, amb uns preciosos permòdols de cap de biga; l'antiga gerreria ara en mans de la constructora, que en tenia les claus. Les claus de la ciutat gòtica en mans de les constructores. Era evident, malhauradament l'assumpte estava a punt de caure, i mai més ben dit. La ciutat, Ciutat, una vegada més retuda i en mans de les constructores. També podrien aprendre les constructores a fer el seu negoci rehabilitant de veres, no de paraula, en comptes de destruir d'aquesta manera. En el seu moment, bé que degueren fer el seu negoci en la rehabilitació del Puig de Sant Pere, salvant moltíssimes de cases i carrers; no hi degueren fer la feina de franc. Nosaltres sí que passam pena de franc, una penada, de vegades és difícil distanciar-se i no implicar-se emocionalment en les coses. Perquè és tristíssim veure què en queda avui de l'antiga gerreria d'en Bauló. Només les runes, i encara ens aferram a la idea que no acabin d'esbucar-ne els arcs ogivals, que restaurin els permòdols espanyats. Potser així ens conhortaríem del fet que no ha quedat cap rastre de la finqueta dels balcons bombats, la finqueta que hi havia davant per davant de l'antiga gerreria. Si almanco n'haguessin deixat la façana, ni que fossin els balconets... Suplicaríem, potser arribaríem a perdre la dignitat per poder salvar qualsevol cosa. Que no es perdin les antigues rajoletes de la retolació de Carles III. Ja ens aferram a l'anècdota, miram la formiga i ignoram el dinosaure. Tipologies gòtiques, arcs de mig punt, restes medievals, tot esbucat, tot perdut gratuïtament. Com serà el futur traçat d'en Bauló? I el de sa Gerreria, és ver que serà horrorós, despersonalitzat, adotzenat i tres vegades més ample que l'antic? Com ho podríem aclarir?, que qualcú ens ho expliqui. No ens voldríem posar massa dramàtics però, què pot fer el ciutadà que es veu sol, totsol, davant de tanta de devastació?