L'ambient electoral és evident als mitjans de comunicació i al
carrer, malgrat encara resti mig any per a les eleccions, els
partits polítics llencen missatges diaris encaminats a guanyar vots
d'indecisos i descontents amb altres formacions polítiques. Tot
això no em sorprèn. De fet, darrerament les campanyes electorals
duren aproximadament quatre anys, en perjudici de la gestió dels
doblers públics. Però em sembla sorprenent l'intent d'Unió
Mallorquina de voler guanyar electorat descontent amb el PSM, a més
de fer befa de la crisi interna d'aquest partit. Jo em demano, on
resten els que foren regidors d'UM a sa Pobla? I això, per no
recordar on es troben els que foren crítics amb la senyora
Munar.
A més, em sorprèn l'intent de dimonitzar el pacte del PSM amb
Esquerra Unida- Els Verds, per la seva falta d'obediència nacional,
segons el partit de la senyora Munar. Doncs la Coalició EU-Els
Verds ha cregut sempre en una aposta federalista, amb clara defensa
del territori, la llengua catalana i de treball per la justícia
social.
Mentrestant, Unió Mallorquina ha governat aquesta legislatura al
Consell de Mallorca amb un pacte de conveniència amb el Partit
Popular, el qual ha facilitat la feina al govern de les Illes
Balears (amb recolzament a l'hora de fer pinya per allò que dos
consells insulars de diferent color al del Parlament haurien pogut
evitar alguns moviments de l'executiu autonòmic), ha votat per una
política d'agressió al territori, reducció pressupostària en
educació, aprovació de decrets que redueixen les possibilitats de
polítiques d'immersió lingüística per a immigrants, no ha intentat
sols reclamar un règim fiscal propi, ha acceptat un rang inferior
per a la llengua catalana al nou estatut...
Un partit no és positiu per al desenvolupament nacional de la
seva terra segons l'etiqueta que es posi, sinó pel que defensa a
les institucions. Cal recordar que donada la política d'agressió a
les cultures no castellanes de l'Estat Espanyol per part del Partit
Popular, l'únic partit suposadament nacionalista que ha estat capaç
d'arribar a acords de govern aquesta legislatura, amb un partit que
practica un centralisme intransigent amb les altres cultures no
castellanes de l'Estat espanyol, ha estat Unió Mallorquina.
Tanmateix, per a mi l'etiqueta de regionalista ja li és ampla i
crec que sóc generós.
A Pollença en tenim un bon exemple. Mentre UM disposa de
dedicació exclusiva per a la regidoria de Festes, Joventut i Esport
i amb actes públics en aquests àmbits marcadament propagandístics,
i que tal vegada expliquin l'elevat grau d'endeutament de
l'Ajuntament, l'àrea de Normalització Lingüística ha vist reduït el
seu pressupost a la mínima expressió.
Crec que mentre Unió Mallorquina estigui més preocupada a
mantenir les cadires de poder que a desenvolupar una política de
recuperació nacional, el seu intent per atracar-se a alguns sectors
nacionalistes no serà més del que és ara, un «lifting electoral»
per mirar de guanyar alguns vots; modestament, com a ciutadà que
estima aquesta terra, pens que el nostre país i la seva història
mereixen quelcom més que això.
Joan Ramon Bosch Cerdà. Port de Pollença.
El Mallorca i el futbol base
Crec que Vicenç Grande ens hauria d'il·lusionar a tots els
mallorquinistes no parlant de torres ni tampoc de fitxatges com el
de Maxi López, que encara està per veure si serà estel·lar, sinó
fent una aposta decidida per la pedrera mallorquinista. El seu
objectiu no hauria de ser altre que fer jugadors per al primer
equip i dedicar recursos suficients per aconseguir-lo. El «negoci»
del Mallorca, senyor president, no és construir equipaments
polèmics i dubtosos, sinó invertir en el futur futbolístic. I això
comença per la mateixa base de l'entitat, és a dir, els al·lots. Hi
ha exemples a Espanya i a la resta del món del que dic (sense
nmecessitat de construir torres).
Jaume Antoni Adrover. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.