Acció directa?

El divendres a Finlàndia els ministres de la Unió Europea consideraven una proposta per reduir en un vint per cent el consum energètic dels vint-i-cinc països membres del bloc, en la darrera passa per fer front a l'allau d'evidència que diu que destruïm l'equilibri climàtic del nostre planeta a una velocitat gairebé infrenable. El Comissari Europeu per a l'Energia, Andris Piebalgs, ha posat damunt la taula deu mesures que poden ajudar-hi, com fer centrals elèctriques més eficients, reduir el consum de benzina en els cotxes i millorar l'etiquetatge dels electrodomèstics. Totes són propostes bones, tot i que semblen poc davant els riscs que correm gràcies a l'abús dels darrers quaranta anys. I tot sembla poc devora les altres notícies que surten el mateix dia que indiquen que s'acosta un desastre humanitari molt més gran del que hem conegut fins ara. Groenlàndia perd cent mil milions de tones de gel cada any a la mar per l'escalfament de l'atmosfera, segons els darrers estudis per satèl·lit. Aquestes mesuracions sempre són controvertides, però sempre són majors que les anteriors i obren la possibilitat que encara anam molt enrere en el nostre coneixement de la magnitud del que esta passant al planeta. Llavors, un estudi de Tearfund, una ONG que treballa a Àfrica, calcula que d'aquí a quaranta anys hi haura almenys 200 milions de refugiats climàtics, gent que haurà deixat la seva terra per manca d'aigua o perquè en sobra. S'estima que les àrees desèrtiques del planeta s'hauran multiplicat per cinc. L'efecte del tot plegat, dels anuncis dels ministres, dels científics i les ONG, és que no sabem molt bé la dimensió ni de la contaminació que cream, ni del seu efecte, ni de l'eficàcia de les mesures que intentam prendre. I sobretot, fa la impressió que reaccionam amb peus de plom. Potser la manera més eficaç de gestionar molts dels canvis que hauríem de fer és, irònicament, la que s'imposa en algunes bandes d'Estats Units: les autoritats locals i les comunitats locals són les que proposen mesures, ja que el govern de Bush no fa res, estableixen reduccions de consum local i iniciatives com les de reciclatge. Cada vegada sembla més clar que són els ciutadans al carrer i els seus regidors i representants regionals els únics que poden garantir que es prenguin mesures ràpides i eficaces. Així com anam, és irresponsable esperar que alguna autoritat superior i distant ens dicti una fórmula màgica perquè tot es compongui.