A mi que no me registrin

Ara resulta que el conseller d'Interior del Govern de Jaume Matas ha preparat un projecte de decret per crear un registre de persones que sol·licitin que l'administració es dirigeixi a elles en català i de persones que sol·licitin que l'Administració se'ls dirigeixi en castellà.

La meva opinió és que aquesta mesura no és ni necessària ni clara. Per una banda, la Llei de Normalització Lingüística estipula que la llengua catalana és la pròpia de l'Administració autonòmica. Per tant, no té cap sentit demanar als catalanoparlants, o més ben dit, els qui entenen el català, que s'inscriguin a un registre per demanar a les institucions que compleixin amb la seva obligació de fer servir la llengua pròpia de les Balears. O sigui que si el Govern compleix la Llei, ningú demanarà que li enviïn les comunicacions en català, perquè ja ho seran totes. D'altra banda, la Llei de Normalització Lingüística ja preveu que la gent que no entengui, o no vulgui entendre la llengua pròpia de les Balears puguin demanar rebre les comunicacions en castellà. Tampoc sembla una mesura gens encertada si assumim que, com diu la Llei, la llengua catalana ha de ser la llengua de cohesió. Les mesures que ha de prendre un Govern responsable han d'anar destinades a afavorir l'aprenentatge de la llengua pròpia d'aquesta terra i no a la creació de guettos on la llengua catalana no hi tengui cap possibilitat de penetració i que, a mitjà termini puguin esdevenir focus de conflicte. El projecte tampoc no lliga amb un dels aspectes fonamentals de la Llei de Normalització lingüística: la seva progressivitat, que obliga les institucions a fer avançar el coneixement i l'ús de la llengua catalana. Però n'hi ha molt més. No se m'acut com es conciliarà la necessitat de que aquest registre, perquè sigui útil, estigui a l'abast de molts de funcionaris, amb les importants restriccions que imposa la Llei de Protecció de Dades, que té per objectiu garantir les llibertats públiques i els drets fonamentals. I, finalment, en un context com l'actual, d'agressió constant contra la llengua per part del partit governant a Balears (no podem oblidar que el mateix govern que ara ens proposa que ens inscrivim a un registre per saber en quina llengua volem rebre la informació, és el que durant els darrers tres anys ha promogut una quinzena de mesures contràries a la llengua catalana i cap de favorable), la inclusió dins un registre de les persones que vulguin ser ateses en català permetria tenir «fitxat» un sector de la població no afecte a la política lingüística del Govern Matas. En definitiva, cal esperar que el conseller Rodríguez recapaciti i retiri aquesta proposta que, insistim, és innecessària i potencialment perillosa. I si s'arriba a posar en marxa, crec que hem de fer arribar als nostres conciutadans, els perills que entranya la proposta i advertir-los perquè no caiguin en el parany d'un registre que no sabem en quines mans acabarà. A mi que no me registrin. Encara que un servidor sospita que està prou registrat i ben fitxat.

Tomeu Martí i Florit, periodista