El punt de mira

El contrast, la diferència i la confrontació són elements consubstancials a qualsevol societat plural i democràtica. Creim estar més o menys convençuts que defensam un sistema de valors democràtics i de convivència, però alguna cosa està desviant el punt de mira de la ciutadania i malversant el crèdit del model cívic. Els ciutadans manifesten sobretot la necessitat i la urgència de donar sentit a l'allau de problemes amb els quals ens turmenten els mitjans de comunicació. Això fa que hom tingui la sensació de tenir, sobretot, dues castes de problemes: aquells que afecten al nostre entorn més immediat i que fan referència a la convivència familiar, l'economia domèstica, l'educació dels fills i els serveis urgents que necessitam. Per altra, els fantasmes que ens amenacen des de l'espai públic i que ens remeten a la convivència col·lectiva suposadament quotidiana. Uns i altres, afecten sobretot les emocions i les cosmovisions individuals i col·lectives. Ningú no pot viure al marge dels efectes que causa el bombardeig permanent que acaba deteriorant la nostra capacitat de resistència. ¿Què és menester fer per asserenar i calmar el nostre estat anímic en una microconjuntura en la qual la despesa econòmica domèstica s'ha incrementat incontroladament? ¿Com plantam cara de forma pausada i integradora aquesta problemàtica sense que això no ens afecti més del conte? A banda d'això, ¿creis normal que la majoria de ciutadans que convivim en l'espai físic que denominam Espanya pensin que els problemes que més els angoixen són la immigració i el terrorisme? ¿No serà que ens estan idiotitzant a tots o començam a permetre un estat de coses infantilitzat i malaltís? Ni la justícia, ni la immigració, ni la llengua, ni el terrorisme, ni tantes qüestions ideològiques no afecten directament la nostra vida. Si és així és menester que ens atrinxerem per no acabar essent víctimes de la barbàrie contaminant d'aquells que volen desposar de la nostra vida, segurament perquè això els aporta alguna casta de beneficis.