Un altre ridícul

Les conclusions de la investigació realitzada pel jutge Baltasar Garzón coronen el ridícul estrepitós del pretès periodisme d'investigació que du a terme l'òrgan d'expressió de la dreta extrema a escala estatal. Tot indica que ens trobam davant uns fets que se situen a la mateixa alçada que els protagonitzats pel suposat col·laborador dels terroristes de l'11-M que oferí «revelacions» impressionants a canvi de remuneracions. L'esperpent està arribant a extrems inimaginables. Hi ha una diabòlica necessitat d'inocular dubtes sobre l'autoria dels crims de Madrid, uns dubtes que no són compartits per absolutament ningú, ni -per una mínima racionalitat que se'ls suposi- tan sols per aquells que es dediquen a propagar les estrambòtiques teories. Els que invoquen la memòria dels GAL per atorgar credibilitat a les seves especulacions fantasmagòriques es troben amb el fet que el mateix jutge que investigà aquell cas els posa en el lloc en què realment està situat: en la vergonya de la immensa majoria de professionals del periodisme que se senten concernits quan s'utilitza el nom de l'ofici amb una finalitat tan abjecta. També s'escandalitzen molts de creients, ja que la cadena dels bisbes forma part de la tòxica cadena de desinformació. «No mentiràs» no és per ells un element del codi deontològic, sinó un manament religiós d'obligada observança. S'estan degradant massa conceptes en una enfollida cursa que pareix respondre a la necessitat personal de salvar-se que tenen alguns dels seus protagonistes.