Els principis i les circumstàncies

TW
0

Molts dels que viuen instal·lats en el terreny del realisme acostumen a fer ostentació permanent del seu relativisme moral. Tot val amb la finalitat d'aconseguir objectius de caràcter tangible i objectiu. Els ideals continuen formant part del decorat estratègic, però han deixat definitivament de ser la brúixola que orienta la praxis en el terreny dels negocis, de la política o de les relacions humanes.

Per ventura la moral social occidental sempre ha estat més fràgil i epidèrmica del que havíem imaginat. Conceptes com veritat o mentida s'utilitzen com a succedanis de principis en desús, però estratègicament al servei d'interessos. Només els pàmfils es mantenen en la trinxera de les conviccions i dels principis, com a mostres momificades d'un passat que voldrien no superat. Aquells que aspiren a estar en el món i ser catalogats com a ciutadans correctes, estan sotmesos a la pressió de desfer-se de les motxilles doctrinals i de les creences si volen nedar amb més o menys normalitat i comoditat. Un bavarada de gas tòxic, produït per combustibles ben definits, està contaminant profundament la ciutadania i està causant efectes narcotitzants de conseqüències il·limitades. Desconec el grau real de similitud entre certes urbanitzacions costaneres de les Illes Balears i Marbella, però tinc la impressió que compartim una determinada cultura de mercat. No podria valorar el grau de connexió entre les xarxes terroristes internacionals, però sé cert que seria capaç de fer una aproximació a les complicitats entre mitjans de comunicació, partits polítics i interessos econòmics concrets. Amb aquestes estratègies allò que estam fent són pedagogies de destrucció i d'erosió allà on la societat té els seus punts més dèbils.