Estam més que avesats a les exageracions que fan els polítics: prometen arreglar el món amb un parell de decisions fàcils, amb l'ajuda de quatre amics que nomenaran en càrrecs de confiança, i esperen que ens ho creguem i els votem. I no van malament. Llavors, sense cap remordiment aparent, es tornen a presentar a les eleccions. No és res de nou. És per això que sorprèn el cas del primer ministre hongarès, Ferenc Gyurcsany, que ha dit que la campanya electoral que va resultar en la seva reelecció el passat mes d'abril es basava, segons ell, en un caramull de mentides. Honest ho és, pel que sembla. I per una d'aquelles ironies que tampoc no ens sorprenen, potser sigui suïcida. En lloc de reconèixer la seva honradesa, tot i que sigui tardana, molts dels que el votaren es demanen per què ha hagut de tirar-se terra damunt d'aquesta manera i semblen incapaços d'avenir-se del que ha fet. En els extractes del que va ser un discurs a la direcció del partit socialista plede paraulotes, Gyurcsany es queixa que el govern, el seu govern, després de quatre anys de no posar en pràctica res del seu programa, va contar mentides a l'electorat per ser reelegit. Una transcripció del discurs surt a la seva pàgina personal a Internet, per tant se suposa que la publicació és intencionada. El primer ministre diu als seus diputats que no hi ha cap acció del govern que ell presidia de la qual puguin estar orgullosos. Un es demana, després d'això, com pretén mantenir el seu lloc de feina al cap del govern. Però els analistes més optimistes a Budapest diuen que no és tan senzill: el moment d'honradesa de Gyurcsany no demostra res que l'electorat no sabés, encara que ningú no ho vocalitzàs, per tant no hauria de provocar la seva dimissió. Però sí servirà per consscienciar els votants que les reformes econòmiques que ha d'emprendre el govern ara són molt més profundes que les anteriors. Hàbilment, Gyurcsany ha presentat la idea de reformes més profundes com una proposta gairebé secreta que debatien els diputats d'esquerres insatisfets amb els seus resultats anteriors. La seva admissió d'haver estat inútil fins ara, d'una manera estranya, el permet presentar ara un programa de renovació i un compromís reforçat. Tenim algun polític per aquí que tengui el coratge de fer una admissió semblant per reformar el programa d'acció del seu partit?