En Tomeu Terrassa ens contava ahir que, a la celebració del desembarcament de Jaume I a Calvià, les tropes catalanes havien arribat dins una golondrina i que el propi Rei menava un quatríped que era una barreja de somera i pony. Patètic. Els jugadors del RCD Mallorca tampoc no acabaren d'anar a cavall al partit contra el Depor. Sens dubte varen fer un paper molt més digne que el batle Delgado a Calvià, però els faltà actitud de conquista. Els ingredients hi eren, un bon Ballesteros a la defensa, la tornada d'Ibagaza i la seva força i il·lusió, un Maxi molt correcte..., però alguna cosa fallà. Possiblement les 40 faltes que es produïren al partit varen ser un hàndicap important a l'hora de veure un joc més àgil i amb continuïtat; possiblement els canvis de Tuni i Maxi no foren encertats; possiblement l'afició podria haver donat una mica més de suport; possiblement el Mallorca podria haver guanyat, però lamentablement no es pot viure de possiblements.
El que no va faltar a Son Moix varen ser els xous. Començàrem amb La Balanguera, que va sonar amb motiu de la Diada i que no féu aixecar ningú de la cadira -a part de les autoritats presents-. El més trist és que ni tan sols sonà l'himne sencer i la cinta s'aturà a la meitat. Al descans es va fer un merescut homenatge a Rudy Fernández, entre un públic indiferent que aprofitava per anar a l'excusat, o a beure, i una cerimònia magre magre.
La bandera de Mallorca també havia de ser protagonista i dic havia perquè, o no es repartiren les 2.000 banderes anunciades, o a la gent li va fer peresa treure-la de la bossa. Peresa. Ai, la peresa! Pecat capital! Peresa per aixecar-se de la cadira, peresa per cantar La Balanguera, peresa per animar l'equip, peresa per quasi tot. Per quasi tot llevat de per partir, com sempre, 5 minuts abans d'acabar el partit. Això em sembla increïble: empatant a zero i la gent se'n va de l'estadi sense finalitzar el matx! Per què? Tornem-hi, perquè li fa peresa fer coa per sortir. Aquesta peresa ens matarà. Bé, la veritat és que a mi també em feia una mica de peresa fer aquest article, però hom ha de complir amb els compromisos. Ahir també es produïren dos fets feliços relacionats amb els meus dos jefes dels diumenges. M'explicaré. D'una banda, vaig comentar el partit, per als micròfons d'Ultima Hora Punto Radio, com ha de ser, a Son Moix i amb en Tomeu Terrassa -el seny ha fet que l'affaire Terrassa-Grande quedàs solucionat. D'altra banda, en Pep Verger va ser l'únic periodista que vaticinà que Ibagaza no seria titular. Cap mitjà, ni cap diari esportiu d'arreu de l'Estat no va tenir la intuïció de Verger. Com diria en Terrassa, en Pep està centrat. La nota trista de la jornada esportiva va ser que continuam sense poder veure el futbol en català gràcies a La Sexta. Trist, que després de 20 anys els ciutadans de les Balears no tinguem aquest dret. Esperem que algú prengui coneixement i en poques setmanes el tema quedi solucionat.
Bé, en definitiva, balangueres, someres, homenatges, encerts, errors, golondrines, delgados, banderes i 0-0. Cap gol i un puntet. Insuficient? Un millor que cap i pitjor que tres. Podem veure la botella mig buida o mig plena. Jo, vist el que hem vist, la veig mig plena. El Mallorca té bons jugadors al camp i a la banqueta, la possible incorporació de Tristán pot ser interessant i encara no tenim motius per ser pessimistes. Mentrestant, només podem desitjar que el batle de Calvià gasti menys en publicitat i més en seguretat -recordem, perquè ell sembla que no ho fa, que el lema de la seva campanya electoral va ser Menos impuestos, más seguridad-, que el mateix batle valori més les nostres festes i no les degradi com ha fet aquest cap de setmana, que el RCD Mallorca s'acopli més i acabi fent un conjunt, i que -com deien a la Guerra de les galàxies- que la sort ens acompanyi. I recordin, fora peresa!
