TW
0

Els carreters van aconseguir fama de viciosos, per mor de la lentitud del tragí i el temps lliure que el viatge deixava a les mans. I també, de malparlats. Els renecs contra la bèstia tenien més a veure amb llunyania del destí i amb aquesta malsofridura existencial que provoca agressives enrampades de protesta contra tot. Per un moment la mecànica industrial va poder crear la il·lusió de la velocitat i el sorgiment d'una classe de xofers més pulcres i amb el cap i les mans més ocupades en la tasca de conducció dels carros de foc. Però, poc més o menys, fou l'estel d'un moment històric, com tantes altres revolucions tecnològiques, perquè la malsofridura ha tengut un creixement proporcional a les millores tècniques. Fa cinc anys va començar un nou segle amb el tràgic signe de la massacre humana del World Trade Center de Nova York, que s'ha repetit als trens de Madrid, al metro de Londres, a Bombai i a un centre turístic del sudest assiàtic,... -recordat així aviat i sense fer esment al caramull de guerres i guerretes, i de tragins més domèstics, però no menys preocupants, com són els accidents de trànsit.

Trob que es multipliquen els atropellaments de gent jove. Són accidents amb moltes i diverses causes i circumstàncies. Darrerament, camions que trepitgen motoristes joves. Són tragèdies singulars, familiars, aïllades,... però degotegen sense parar i congrien camionades de malsofridures vitals. Hi ha un allunyament cada cop més exagerat entre les eines i les feines i les coses no surten com toca. Què hi fa un autocar de 16 metres passejant turistes havent de fer més de mitja dotzena de maniobres per voltar el cantó de carrerons de quatre metres d'amplària? No poden usar busos de mesures proporcionals a les mides de les carreteres de la Serra? Als pobles, ara que ja tenen rotondes i vies de cintura i avingudes per treure el trànsit de les viles, ara els arriba el nou mètode de construcció ràpida i intensa a base de camions grua i camions formigonera. Sembla que a Ciutat tenen una normativa restrictiva per al centre antic, però als pobles, la construcció hi ha entrat com l'exèrcit americà al país de Saddam. Qualsevol matí et berenes camionades de malsofridura i carrers -que no, cafès- tallats, i presses de transportistes o furgonetes de tècnics que tenen el temps comptat i gens primcerruts. Ni en Fraga s'atreviria avui a dir que el carrer és seu. El carrer és dels nous carreters que flastomen a les totes amb el bramul dels motors i escupen un fum més cangerigen que el del tabac, que tants mals de caps porta als administradors. Pels carrers del poble passen màquines netejadores i no s'agrana la carrera i es va perdent el costum de saludar-se entre gent atabalada. Els renecs són molt pel·liculers i no tenen la gràcia d'aquell que una vegada vaig sentir d'un pagès a la seva somera: «Me cag amb les vetes dels calçons blancs del primer puta que va colcar la somereta de Maria Santíssima». Seria còmic, fins i tot, si no fos cert que la malsofridura arriba a camionades cada dia al carrer.

I bé? A opinió d'alguns, aquesta setmana ha de canviar el destí de Mallorca amb diada i discurs. A opinió de molts, -encara que la callin, la tenen- el món no es va fer en quatre dies i d'un poble que ha aguantat tant, només se'n poden tenir alabances.