Les allaus migratòries, a què «ara» vol posar remei el Govern Zapatero; la proliferació de grues; l'increment de la població i, sobretot, la possibilitat d'explosió urbanística després de les pròximes eleccions duen la sensació que Mallorca ens pot fugir de les mans en els pròxims i immediats anys.
El turisme ha tocat sostre, però la construcció no, ni molt menys. Cada cop és més gran la impressió que les autovies que s'han inaugurat o que s'estan fent, unit a la línia de metro en construcció i les que estan en projecte dins un calaix comporten una eclosió del formigó de caracterítiques més que notables i, a l'ensems, un negoci a curt i a mitjà termini per a una minoria de proporcions mai no vistes en tan poc temps. No es faran més habitatges socials que els imprescindibles per salvar la cara. Pero sí molta inversió residencial als afores per a les classes mitjanes de Palma mentre els pisos que vagin buidant a l'Eixample seran per als immigrants. A això, s'hi ha d'afegir el negoci de les segones residències per a estrangers, ara que arriba el «boom» dels vols de baix cost.
El problema és que perquè aquest «negociarro» es faci realitat s'han de produir un parell de condicionants ara per ara molt difícils d'assolir: el primer és que el PP assoleixi la majoria absoluta a Mallorca (cosa que no ha aconseguit mai) i a les Balears. I el segon que aquest partit estigui controlat de manera o directa o indirecta pels protectors dels interessos urbanístics. La clau és la modificació del Pla Territorial Insular de Mallorca, ara controlat per UM, que hauria de perdre bona part del seu poder perquè la jugada fos possible.
Són aquestes expectatives de negoci desmesurat les que poden enterbolir les pròxima precampanya i campanya electorals fins a límits desconeguts a Mallorca. Una cosa és anar als comicis per a defensar idees, projectes i concepciò del país, i una altra molt diferent fer-ho enmig d'una altíssima voracitat dels professionals del formigó. Perquè això és política de casino, d'apostar fortíssim i de jugar al tot o res, que és el contrari del que han de fer els països civilitzats.
Deia Churchill que no es governa per a les pròximes eleccions, sinó per a les pròximes generacions. Això és el que tothom hauria de tenir molt clar per establir unes regles de joc netes i ben definides. Si aquestes línies no es marquen ens esperen uns mesos de renou, fúria, suor i llàgrimes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.