Un homenatge a Pina

Divendres va ser un dia particular-
ment intens per una població com Pina, avesada al bategar pausat. El que inicialment havia de ser una jornada dedicada a recordar el pare i fundador, mossèn Gabriel Marià Ribas de Pina, en l'aniversari de la seva mort (11 d'agost de 1873), esdevingué un homenatge i un acte de reconeixement públic a la figura de Pere Joan Llabrés. Ningú no podia imaginar que la presentació del llibre La iconografia de l'església de Pina, es faria sense el seu autor. Fet i fet, la diada assolí unes dimensions de present i de futur particularment gratificants, perquè en comptes de mirar el passat, les circumstàncies ens oferiren una ocasió única per observar el present i el futur. Aquesta mateixa eventualitat ha posat a prova la nostra esperança i bona part de la nostra sensibilitat i capacitat per captar els signes, les icones i les imatges que la realitat va posant davant els nostres sentits. Antònia Barrilero, superiora general de les Franciscanes, incidí, amb claretat i amb la profunditat que la caracteritza, en la necessitat de redescubrir la nostra capacitat de contemplar i veure tot allò que sovint els nostres ulls no acaben de percebre. Aquesta imatge completava el sentit del llibre que es presentava, el contingut del qual es refereix al programa de pedagogia religiosa que contenen les pintures del temple de Pina, i destacaven la capacitat de Pere Joan Llabrés com a guia i divulgador d'aquesta obra religiosa, avui considerada una joia del vuit-cents. Tanmateix, allò que realment rossegava a l'interior de la multitud assistent a l'acte no era el passat, sinó les angoixes i les inseguretats del temps present. La paraula de Teodor Suau, amb la valentia que el caracteritza i amb la figura de Llabrés com a teló de fons, es convertí en la pedra angular, en la clau de volta. Ens ajudà a fer peu i a imaginar, a ser realistes i idealistes alhora, tot plegat des de la serenitat, la saviesa i una coherencia de pensament i d'obra. Sentint Teodor Suau, divendres, ningú no podia restar indiferent, sinó més aviat compromès amb la seva proposta.