Merda

Ens singularitzem fins i tot en la desgràcia. Mentre algunes platges del litoral mediterrani han d'ésser acordonades perquè hi han fet acte de presència les meduses, les nostres ho han hagut d'ésser perquè hi suren tones de merda. Aleshores...? Siguem sincers en el diagnòstic: estem emmerdats. I parlem clar i català. Qualque cosa no encaixa en el llenguatge triomfalista del govern balear en matèria turística. La merda ens ho confirma. El màxim exponent del sector, el senyor Escarrer, ha rebut la condecoració més preuada de la Comunitat, uns dies després de saber-se que els excrements havien envaït la platja de Can Pereantoni i una setmana abans que ens advertissin que avançaven, de manera implacable, cap a la de Son Maties. Ens trobem davant un desastre sanitari i ecològic important? No ho sé. Però és indubtable que queda en entredit el reclam turístic de les Illes Balears, basat en sol i platja. Mireu, el fet que Can Pereantoni esdevingués una bassa d'excrements pot minimitzar-se, perquè la Conselleria de Turisme la considera una platja casolana, i els nadius ens hem acostumat a menjar merda a tota hora i a qualsevol lloc. Però Son Maties és un dels símbols de l'hoteleria triomfant. A Palmanova es cometeren els primers desastres urbanístics dels anys setanta, i de qualque manera va inspirar el model de creixement turístic de les dècades posteriors. Vull dir que fa anys i panys que Palmanova va deixar d'ésser l'indret paradisíac i el punt de trobada de la burgesia culta de Palma i de mitja dotzena d'esnobs sorgits, més que de ventre de mare, de la imaginació fèrtil dels germans Villalonga. Tanmateix, Son Maties servava «l'esprit» d'altre temps. Si més no, érem molts els que ens ho volíem creure. Algunes tones de merda ens han fet veure la realitat. En el ple de la temporada turística, ens envaeix la merda. I Douglas estiueja a Grècia, tot un símptoma. Acudeix a les fires internacionals, a menjar-se els canapès de l'estand balear, i després es deixa fotografiar a les illes gregues. Si les fotografies de Douglas a l'altra punta de la Mediterrània, i les de la merda enviscant l'arena de Son Maties es publiquen al centenar de revistes d'àmbit europeu que controla Celestí Alomar per tal d'enfonsar la nostra indústria hotelera, haurem begut oli. La Conselleria de Turisme haurà de treballar de valent per aixecar la temporada. Atesos els moments delicats que s'acosten, espero amb impaciència l'epístola del senyor Escarrer. No puc ni imaginar per on ens sortirà. Si governés el Pacte de Progrés és possible que reclamés la intervenció militar com a única manera de desposseir «El malvado Caravel» (llegiu Antich) del poder i garantir el pa del poble. Però governant, com governen, els seus, el missatge ha d'ésser necessàriament més moderat. Si el model turístic que tenim (patim) és el d'Escarrer -cosa que li han reconegut, de manera entusiàstica, Matas, Montilla i el Rei d'Espanya-, els excrements que infecten les platges també li corresponen. No vull dir que procedeixin dels seus hotels, però sí que són la visió plàstica, els excrements, d'una manera barroera d'entendre el turisme i la indústria hotelera. Imaginin, lectors, quin guió més escaient per a la primera gran producció cinematogràfica balear d'efectes especials: Mallorca coberta d'excrements, engolida per la merda. Difícilment trobaríem un desastre ecològic que guardés un paral·lelisme tan evident amb l'aniquilament sistemàtic de totes aquelles característiques culturals que ens defineixen com a poble.