El disseny

E l sector immobiliari, que és el que més ha crescut els darrers anys, continua essent un dels que funcionen millor a les Illes Balears. És això que s'ha anomenat com l'economia del «totxo i del ciment», que tots els partits critiquen, però que cap o ben pocs governs s'atreveixen a combatre. És el model que el PSOE diu que no vol per a Espanya, però que José Bono acceptà per a la Nova York del desert que li proposà el Pocero i que ara investiga la Fiscalia Anticorrupció. L'increment espectacular en la venda d'habitatges de primera mà no serà atribuït per ningú a una millora en les facilitats d'accés dels més desfavorits. De fet, molts d'immigrants de països del sud han tornat a ca seva. Han vengut en canvi nous residents del nord. Sabem també que la immensa majoria de la inversió estrangera a les Balears va a parar al sector immobiliari. Bé, les coses funcionen així. És ben trist que els increments en la venda de pisos no signifiquin l'avanç en la garantia d'un dret reconegut en la Constitució. Dóna la idea del disseny social d'aquesta terra. Tothom ho sap, molts ho critiquen, però ningú no ho atura. Fins i tot, n'hi ha que hi brinden amb xampanya. En temps de Gabriel Cañellas aquest model almanco era defensat obertament. Ara se'l nega, però no havia funcionat mai tan bé.