La mar morta

Només he parlat amb l'editor d'El Mundo en una ocasió. Li vaig fer una entrevista, que publicà Diari de Balears. Em vaig quedar amb la impressió que és una persona capaç de resistir o llançar el pitjor dels atacs, però molt feble quan se li planteja un diàleg franc sobre qüestions interessants, com ara les diferències entre un complot i un muntatge, els principis que proclama el seu llibre d'estil -entre els que hi ha l'autodeterminació dels pobles-, els contactes que tingué amb ETA, les proximitats entre el poder polític i el mediàtic, amb ús de cotxe oficial inclòs, etc. Fa temps que pens que ZP té en Pedro J. Ramírez -i en Jiménez Losantos- un dels millors aliats, encara que ell, el periodista, no n'acabi de ser conscient. Si els mitjans de comunicació de la dreta no varien el seu delirant discurs, el pobre Mariano Rajoy es veurà arrossegat a repetir-lo com un lloro fins que no li arribi el moment d'estavellar-se contra les urnes. Aquesta setmana, com abans Bono i Maragall, Pedro J. ha rebut el toc de la vareta del lleonès. Té tot el que volia. Abans ha hagut de passar per un viacrucis de tres anys. Durant el viatge, ha celebrat reunions «clandestines», radiades per la SER, amb el director general de Costes. Ha forçat per a ell l'adopció de mesures de seguretat de les que no ha disposat mai cap regidor del PP o del PSOE al País Basc. Tothom ha sabut que Jaume Matas li atorgà el privilegi de ser l'únic particular amb la concessió d'una piscina en domini públic. Ha hagut d'admetre que, a pesar del regal, no complia amb les condicions d'ús. S'ha convertit en la rialla del país. Els seus patiments han tengut recompensa, perquè Moncloa, en contra de l'opinió de Narbona i del PSIB-PSOE, li ha acceptat la proposta. Quan l'enrenou es calmi, Pedro J. comprendrà el favor que li ha fet Zapatero. Les ones de la mar besen un safareig que, a partir d'ara, s'haurà d'omplir d'aigua salada. Té la mar morta en bonsai a dos dits de la mar real. Té un pou d'aquest que els nins excaven a l'arena de les platges. Aquesta meravella, tan fàcil d'obtenir, li costarà un ull de la cara. L'aigua, que podria anar a la piscina amb un senzill sistema de vasos comunicants, serà bombejada per una complexa maquinària moguda per energia solar. El funcionament d'aquest invent del doctor Franz de Copenhague s'explicarà en panells didàctics destinats a ningú perquè cap escola visitarà la instal·lació, que, no obstant això, haurà de tenir monitors i personal de seguretat. I Pedro J., persona de paraula, haurà de complir amb les estúpides condicions que ell mateix, públicament, s'ha imposat després de situar el Govern espanyol al límit del descrèdit total. Hi nedaran ell i la seva família? Seria fantàstic veure'ls dins aigua marina, separats de la Mediterrània per tan sols uns centímetres. Però, allò serà la mar morta. És una pena, perquè ningú com Pedro J. coneix el valor econòmic de la piscina. A l'escriptura del xalet de la Costa dels Pins, s'hi pot llegir quants de milions calcula l'editor que val separada de la casa. Bé, seria millor escriure «valia», perquè el periodista més influent d'Espanya, ja no té el que li donà Matas ni el que va comprar a la família Calvo Sotelo. Tan sols és qüestió de temps que el dret de pas es pugui exercir sobre un solar abandonat.