En Perejotet de sa Piscina

Si ara per casualitat em trobàs uns extraterrestres o, encara més estrany, uns guiris que volguessin tenir algunes nocions sobre el moment històric en què ens trobam a Mallorca, els convidaria a prendre un Laccao a una terrassa de bar que no hi arribàs el renou de qualque obra (sí, ja sé que és impossible, només era una broma...) i els improvisaria una rondalla. La rondalla d'en Perejotet de sa Piscina.

Això era i no era, bon viatge faci la cadernera, un homenet nascut a un país de veïnat, molt estufat, poderós i venjatiu que vivia amb una fada molt fada. Com que al país de veïnat no podien gaudir de la mar, perquè no en tenien, els ciutadans del país de veïnat que havien fet més doblers compraven finques i cases a Mallorca, ben a prop de la costa per poder fer qualque capfico de tant en tant.

Però en Perejotet i la fada Fada eren encara més estufats que els més estufats rics del país de veïnat i no es conformaren a adquirir una casa aferrada a la mar, sinó que també hi tenien una piscina que contravenia la Llei de Costes. I com que la fada Fada era tan estufada mostrava la il·legal bassa per tot arreu, orgullosa com n'estava.

En Perejotet era l'amo d'un diari, encara que d'allò que gaudia més era, precisament, de contar rondalles. Quan la realitat no li agradava o no s'ajustava als seus interessos, la contava de la manera que més li convenia i li era igual si perjudicava la bona gent d'aquella terra on ell hi tenia la seva casa ran de mar.

En Perejotet no dubtava a utilitzar el poder i la influència que li conferia ser l'amo del diari i moltes vegades havia confós el fet de ser l'amo del diari amb ser l'amo del món.

Tothom recordava el dia en què uns malvats publicaren el vídeo «Pedro Hot s'ho empassa tot» que no agradà gens ni mica a en Perejotet, i ell va reaccionar publicant a la portada del seu diari una fotografia d'una antiga domadora de domadors de lleons anomenada Barbara Majestic, de qui es deia que també disposava d'uns majestuosos vídeos de sexe real.

El cert és que un dia un grup de ciutadans de Mallorca que no eren tan mesells i submisos com els ciutadans del país de veïnat, començaren a denunciar la situació irregular de la piscina d'en Perejotet i de la fada Fada i, fins i tot, aprofitant que era estiu i que totes les platges eren plenes de guiris que venien perquè als seus països no tenien platges tan garrides i acollidores com les platges de Mallorca i que per gaudir d'aquestes platges tan precioses pagaven uns doblers a gent que després no en volia dedicar una part a continuar mantenint la bellesa d'aquelles platges, s'hi volgueren banyar.

Però en Perejotet era poderós, influent i ric, així que podia tenir piscina privada, costa privada i, fins i tot, una espècie de policies privats que usant l'únic llenguatge que coneixien, que era el de la violència, impediren el bany d'aquells mallorquins a una piscina mallorquina.

En Perejotet pensava que amb doblers i influència es podia privatitzar tot. Podia tenir una casa devora la mar, podia tenir un tros de costa, podia tenir una piscina a tocar de la mar, podia tenir una ministra que li arreglàs els problemes, podia comprar voluntats i en definitiva, pensava que podia tenir el món als seus peus. No sabia, però, que a Mallorca encara hi havia persones que no tenien preu.