Integrar la dreta

Compartesc alguns matisos del revisionisme historiogràfic espanyol i liberal, sobretot en tot allò que fa referència a la dificultat d'integrar i no aïllar la dreta durant les escasses conjuntares democràtiques. Així mateix, tinc dubtes profunds sobre la culpabilitat d'aquestes actituds excloents i sectàries que han caracteritzat les democràcies espanyoles de la modernitat. Des de 1812 hem tingut oportunitats suficients per consolidar un liberalisme tolerant, però gairebé sempre que existiren conjuntures favorables el sistema mateix es dedicà a fer malbé tot allò que hauria pogut significar una aposta estable i sòlida d'entesa. Els diversos models polítics que posà en pràctica el liberalisme espanyol gairebé sempre acabaren enfortint cultures d'exclusió, unes cultures que han tingut tants matisos i manifestacions com volgueu. La confrontació no és únicament entre tradició i revolució, entre conservadorisme i liberalisme, entre dreta i esquerra, entre republicans i monàrquics, posicionaments acarats que han persistit; també n'han existit d'altres de cultures d'exclusió relacionades amb el territori, els particularismes antropològics i la fragilitat de les polítiques nacionalitzadores de l'Estat.