Ferran Aguiló

La duna de dignitat

Ferran Aguiló26/04/06 0:00

Cercava excuses per no vessar la bilis que em provoca la hipocresia que tot ho ompl. Pensava que no era convenient parlar de les signatures que el senyor Rajoy acabava de presentar a les portes del Congrés amb una pel·liculera posada en escena que aturà el trànsit en la carrera de San Jerónimo. Amb aquesta acció, que tengué la democràtica qualitat de tocar els nassos als madrilenys condemnats al fotogènic embós, acabava un procés on només es perseguia tocar-los als socialistes i atemorir als catalans; res més. Així que no s'ho paga encabronar-se per això, que prou càstig tenim d'haver de conviure amb tanta gent a la qual importa un rave la convivència. Tampoc no em venia de gust parlar de l'enèsima magarrufa que són capaços de fer amb la reforma del nostre Estatut, ni donar-vos la tabarra amb les sulfurades interpretacions sobre què hi cerca cadascú. No -m'he dit-, avui no tens el dia per parlar del fills de sa mare que sospiren perquè eprocés de pau no vagi bé i ETA -i la resta dels que viuen del terrorisme- surtin del botador i es descontrolin. Ja li val de mala llet i de ganes de congriar ressentiments, avui no toca.

l l l
I vés per on. Quan he obert el correu, una carta d'Amnistia Internacionam'ha recordat que, malgrat els de sempre, avancem. Era un certificat per desgravar les donacions en la declaració d'IRPF i duia per encapçalament: «Tu has fet coses que hauria d'haver fet qualsevol govern. Així que demana que et tornin els teus doblers». No em direu que no és una meravella: rebre un missatge encoratjador que et recordi com, amb petites passes, aquest món millora i tu ets un ínfim gra d'arena d'aquesta duna de dignitat que avança per sobre la cobdícia i la ignomínia. Animat, he llegit un llistat d'avenços conquerits l'any passat gràcies a la insistència d'organitzacions de dignitat col·lectiva com Amnistia. Comença amb la sentència deSuprem nord-americà prohibint l'execució de menors. No és l'hòstia, però si pensam què passava abans: escarrufa. La relació continua amb dos països que el 2005 entraren en el club dels que no assassinen en nom de cap bé superior, ni es revengen amb espectacles d'execucions impropis d'una cultura de respecte. Mèxic i Libèria ja no apliquen la pena de mort i entraren en el club de 86 països abolicionistes. També, gràcies a la pressió internacional, el general croat Gotovina ha estat detingut per crims contra la humanitat, la iraniana Leyla Mafi s'ha salvat de l'execució pel fet d'exercir la prostitució forçada des del vuit anys... És cert que mentre avencem per aquest cantó, a l'Iraq el terror s'ha escampat com una calitja aferradissa que ho amara tot, a Palestina l'odi s'escriu amb lletres molt més grosses que l'esperança, pagam Mauritània per fer la feina bruta d'exterminar els negres que a Europa no volem... Però per això és necessari que existeixi Amnistia i alegra un poc la vida saber-se'n partícip, encara que sigui mínimament.