La Llei de costes

Cristina Narbona va arribar al Ministeri de Medi Ambient amb el compromís d'aconseguir un compliment generalitzat de la Llei de costes. La ministra va obtenir ràpidament el crèdit de les organitzacions que més s'han compromès en la defensa del territori i del medi ambient. Ara, no obstant això, les notícies que arriben del seu departament en relació a la piscina en domini públic que té Pedro J. Ramírez posen en entredit les esperances que havia suscitat. Si el Ministeri accedeix a les singulars reclamacions del periodista no podrà complir amb les seves promeses. No seria admissible que, un altre pic, el particular obtingués privilegis de l'Administració. Tot el que se li atorgàs hauria de ser concedit a aquells que es trobin en la mateixa situació. La Llei de costes, que aprovà un govern socialista i no modificà un executiu conservador, se n'aniria en orris. Amb ella, moriria també l'esperança d'un domini públic marítimoterrestre lliure de construccions i per a ús i gaudi de la ciutadania. El cas de Pedro J. s'ha convertit en motiu d'escarni a les tertúlies polítiques i periodístiques de Madrid. Ningú no pot donar crèdit al que exigeix i d'aquí les burles i rialles. Aquestes, però, poden convertir-se aviat en motiu de justa indignació si es confirmàs que Narbona cedeix a les pressions. Com podran la ministra o el PSIB-PSOE atrevir-se a parlar de preservació del litoral? Esquerra Republicana ha recollit aquesta inquietud i ha requerit la compareixença del director general de Costes al Congrés. Serà una bona oportunitat perquè el Govern de l'Estat aclareixi la situació i tranquil·litzi aquells que volen confiar en el compliment de les lleis.