La dura realitat

l l l
El cert és que la perversió desenvolupista que han dissenyat els principals constructors espanyols, els seus socis mallorquins i els polítics conservadors (si és que n'hi ha cap que no entra en l'apartat anterior) no l'atura un govern responsable. Aturar el que s'està fent suposaria una revolta popular provocada per un increment de l'atur insuportable i per una baixada dels preus de les propietats que arrossegaria tot el sistema financer i, de rebot, les economies domèstiques. El moment era la legislatura passada i, per això, s'encabotaren tant a destrossar els honrats polítics que proposaven el canvi i ara han accelerat la creació d'infraestructures que dificultin tornar endarrere. Això ens ha dit el senyor Antich fent-nos saber que ja no podem esperar grans canvis, que continuaran comandant els mateixos si ells assoleixen el govern, com no podia ser d'altra manera. Cert que podria haver millorat les formes, dir les coses més clares i no llevar-nos de cop l'orgulque pensàvem que havíem compartit amb ells. Perquè l'ecotaxa ens enorgullí, ens va fer creure que el poble era sobirà (ell ho deia a la tribuna deParlament) i que hi havia un futur més amable en aquest país de quatre illes i cap frontera.

l l l
D'acord, no és vera i per les carreteres que ara solquen les nostres arrels hi circularem contents els fills d'aquesta terra: la defracàs escolar, els doblers fàcils i els valors dipositats en comptes corrents i comandaments a distància. Ara, però, ens haurà d'explicar per què no votar els que pacten millor amb els socis del senyor Cuevas i enllesteixen com ningú les carreteres. Caldrà que ens parli, entre altres coses, d'escoles i d'hospitals. Escoles on els fills trobin la dignitat que no hem tengut els pares i hospitals que són l'únic futur segur que ens queda.