Bastons a Can Malalt

El senyor Ramon Socias va llicenciar-se en medicina l'any vuitanta-cinc. Potser, la seva, va ésser la darrera generació que va córrer davant els grisos. Ja havien perdut, els grisos, part de l'agressivitat que els caracteritzava al llarg de la Dictadura, però, Déu n'hi do!, disparaven pilotes de goma massissa i procuraven fer diana de cintura per amunt. Qui ha passat per l'experiència d'haver d'arrecerar-se a un portal per evitar els impactes, com suposo que hi va passar el senyor Socias, va aprendre a sentir un menyspreu molt profund pels governadors civils o delegats del govern que sense abandonar la confortabilitat del despatx afuaven, com aquell qui diu, els cans a la gent indefensa. Ben segur que el senyor Socias, que és un home civilitzat, no en va ésser una excepció. I m'atreveixo a afirmar que en convertir-se en Delegat del Govern, no tenia previst alçar la mà a ningú. No podia ni imaginar que els eivissencs el farien canviar d'idea. Sobretot per un fet tan enaltidor com és el d'oposar-se a l'autopista entre Eivissa i Sant Antoni, que divideix l'illa en dues parts i causa uns danys incalculables al medi ambient. Ell, el senyor Socias, n'està en contra, d'aquesta autovia i de les agressions constants al territori que es produeixen a la nostra Comunitat amb el vistiplau del govern conservador. I, conseqüent amb el seu credo, no va assistir al lliurament dels premis Ramon Llull, en solidaritat amb la plataforma No Volem Autopista. Fet i fet, la seva decisió va coincidir amb la del seu partit, el PSOE, que tampoc no va fer acte de presència a Eivissa. En el recinte firal no hi eren ni Francesc Antich, ni Francina Armengol, ni Pilar Costa. De manera sorprenent, però, la Guàrdia Civil no sols va carregar, dimecres, contra els manifestants que s'oposaven a l'entrada de les màquines a les terres de Can Malalt, sinó que en va detenir tres. A més a més, un d'ells ha denunciat maltractaments físics dins la furgoneta que el traslladava al jutjat. I d'això, tant de la càrrega com d'aquests maltractaments, n'és responsable el senyor Delegat. Ens digui, senyor Socias, perquè ha reprimit a garrotades la gent que defensa allò que vostè i el seu partit han dit defensar? Filem més prim: podria ésser per fer la punyeta al Conseller de Turisme, que pretenia promoure les Illes amb Anna Kournikova de reclam, perquè si darrerament Eivissa ha sortit als papers ha estat en relació amb la càrrega policíaca i no amb la tennista. Però no ho crec. Ho dic, per dir-ho. Més aviat penso que el senyor Socias s'ha deixat endur per un rampell d'autoritat. I s'ha passat de set cases, perquè a més a més de caure en flagrant contradicció, hi ha fet caure el PSIB. Recapitulem. El Delegat de Govern, a títol personal, s'alinea al costat de la Plataforma, i alhora la Delegació de Govern ordena que els manifestants siguin dissolts de manera contundent...? I tornem-hi, torna-hi, amb el rosari de les contradiccions. Francesc Antich no assisteix a la gala dels premis Ramon Llull en solidaritat amb els manifestants, mentre la Guàrdia Civil ja desenfundava les porres...? Sortosament, l'expresident entre setmana acostuma d'ésser a Madrid, perquè si per un casual s'hagués trobat badocant pel tros d'en Pere Casetes, ben igual hauria arreplegat la primera neula. Per què, el senyor Socias, no mira de conciliar -abans d'actuar, al dictat de Madrid i en contra de la seva consciència- les opinions del PSIB i del ministre de l'Interior? La cosa, essent tràgica, té un punt de comicitat. D'aquí a dos dies serà el Primer de Maig. Ara tan sols falta, perquè es desfermi la ironia més mordaç contra els socialistes, que el senyor Socias recuperi el sentiment esquerrà que el commou i ens canti en públic La Internacional. Amunt els damnats de la terra...! Si, sí, ja ho crec..! I pot afegir-hi: aixequeu-vos, que ja us farem acalar a bastonades si ens ho exigeixen els constructors. Cas de no tenir ningú amb qui cantar-la, pot arribar fins a Can Malalt. Allà en trobarà, de damnats. Tants com vulgui. Això sí: el rebran amb renou de picarols, li ho garanteixo.