Elogi apassionat del carrer d'en Bauló

Per què el carrer de l'Hostal d'en Bauló no ha esdevengut una imatge típica i tòpica de Ciutat? Sembla que ni postals, ni guies turístiques donen gaires notícies d'un lloc tan extraordinari. Des del nombre 9 de la plaça del Pes de sa Farina se'ns mostra com un paisatge urbà encantador, autèntic malgrat el seu aspecte escenogràfic. Efectivament, se'ns apareix com una visió de Palerm, com una imatge veneciana o, millor encara, una postal napolitana. Aparentment artificiós de tan bell, per contra, és ben genuí: el carrer ja es troba documentat poc després de l'època musulmana. Vertaderament es tracta d'una imatge meravellosa que sembla no interessar gaire a ningú, deu ser per això que han sembrat uns arbrets innocents a sa Farina (arbres que, si ningú transplanta, creixeran), deu ser per això que algun cotxe aparca indolent prop dels arbrets; tot plegat dificulta la idíl·lica visió del carrer des de l'indret. Malgrat l'encant i l'enorme bellesa de l'entorn, el lloc es troba molt degradat. Així que es poden experimentar certes resistències a internar-s'hi. Resistències que, un bell dia assolellat de cel de postal, ben bé es poden vèncer. Llavors el carrer es desplega davant dels nostres ulls i tenim la sensació d'entrar en un territori desconegut. Passam per davall la ziga-zaga encantadora de les volades, no podem estar de mirar per tots els costats mentre caminam. I així desfilen uns infants amb una pilota, una façana vella color d'ocre daurat, verdet que regalima, la mènsula d'un balcó, una gran lona, un plàstic que protegeix l'estesa, un home en pijama dalt d'un balcó, diverses tipologies gòtiques, estenedors buits, fils i gafes, un gran fanal, un portal de mig punt, un pati, un arc ogival emblanquinat, un executiu que passa, una dona de falda voluminosa, un caminar pesant cap a la botiga, un portal amb voreta de trencadís, quatre balconets bombats, una ràfia d'estesa esfiligassada, algunes cases abandonades, uns imponents arcs gòtics i permòdols de biga (al 23, si trobam obert), restes de la façana de l'Hostal d'en Bauló (al 9, funcionà d'abans de 1729 fins devers 1970), un prohibit aparcar per al rodatge d'un espot... Desfilen veus, renous, llums i ombres, vida. Tot plegat se salvà de la destrucció prevista fa anys per un Ajuntament governat per l'esquerra, el govern municipal féu cas de l'oposició ciutadana. N'és testimoni d'aquesta oposició un escrit de 1990, el signa la senyora M. Truyols en representació d'ARCA, el GOB i la FFAAVV; va adreçat a la Comissió del Patrimoni de Mallorca. Ara l'Ajuntament, avui governat per la dreta, sembla que també té previst destruir el carrer d'en Bauló i canviar-ne el traçat, quina obstinació en la seva destrucció... Avui les línies de les façanes segueixen formes sinuoses, l'amplada del carrer oscil·la de devers 2 a 4.5 i a 2.5 metres. El nou carrer, més curt, passaria a tenir una amplada uniforme de devers 4.5 metres i un traçat farragosament adreçat, gairebé recte, sense les estenosis de sa Farina i de sa Gerreria. Per aconseguir-ho s'haurien d'esbucar almenys cinc cases, mentre que d'altres cinc es trobarien també amenaçades. Sortosament ara corren veus que la reforma prop de sa Farina no ha de ser tan dràstica, millor això que res, així i tot sembla que s'hauria de conservar també el traçat de l'altre cap de carrer.