Lluís Maicas

Quadern de viatge

Lluís Maicas28/02/06 0:00

Dissabte, 25.- Hom creu que, després de molts anys de convivència, de complicitat, les parelles ja han superat totes les dificultats, o, si més no, la pitjor part dels entrebancs amb els quals la vida posa a prova la capacitat de negociació, de resistència, de paciència, o de resignació, de les persones, la seva voluntat de perseverar, per comoditat, interès o amor, en el maridatge, la coalició o el connubi: la llista dels convidats a les noces, la llista de noces, l'elecció dels mobles del pis, la tela de les cortines del menjador, el color de les cortines del menjador, la depressió postpart del primer fill, la crisi dels set anys, (o és la dels nou?), la freqüència en el contacte carnal, la lluita per l'espai individual, la relació amb les famílies contràries, la depressió postpart del segon fill, les renúncies personals, l'obsessió per recuperar la llibertat, l'acceptació de les diferències, l'acceptació dels defectes, l'acceptació de les virtuts, la compra, o construcció, d'una nova llar, la decoració d'una nova llar, la crisi dels catorze anys, la por a envellir plegats, la por a no envellir plegats, la por, senzillament, a envellir, les destrosses del temps sobre la passió, la crisi dels vint-i-un anys, la pèrdua de massa física i cerebral, la inexorable flacciditat dels membres, els efectes devastadors de la rutina, les crisis, cícliques i successives, que s'esdevindran, i un llarg etcètera que fóra esgotador relacionar, i encara més esgotador llegir: creença errònia. Superats tots aquests obstacles, que no són pocs, ni fàcils de vèncer, resta una prova que dóna la vertadera dimensió de la fortalesa, de la solidesa de la unió d'una parella, una experiència d'una crueltat psicològica només comparable a la tortura, puix que sotmet, en el si de les relacions tradicionals bipolars, els dos components a una pressió mental, a un suplici psíquic, a un estat nerviós i agressiu, difícilment suportables. És la meva obligació humanitària, obra de generositat envers els ingenus lectors, restablert de les seqüeles de tan inhumana experimentació, advertir les possibles víctimes que defugin sotmetre's a una situació de la qual només se'n surt ferit, malferit o separat.

Si un dia se us acut, en un moment d'irresponsabilitat transitòria, a causa de la qual hom sobrevalora la pròpia capacitat, manual i intel·lectual, comprar un moble, posem per cas una llibreria o una taula d'ordinador, en una d'aquestes botigues que venen mobiliari fabricat en sèrie en els països nòrdics, Suècia o Dinamarca per exemple, mobles encapsats que un mateix ha d'armar, excepte que ambdós sigueu arquitectes, o experimentats lectors de jeroglífics, o experts en bricolatge de precisió, o sadomasoquistes, oblideu-ho: acudiu al fuster de guàrdia més pròxim. En teoria, el muntatge sembla fàcil, dins l'àmbit de les nostres aptituds, tant i més si altres, potser més limitats, en són capaços: convicció errònia: l'habilitat és inversament proporcional a la intel·ligència. La major equivocació, però, font de tots els problemes posteriors, és voler-ne fer un duet, puix que quatre mans, i dos caps, són insuficients, o excessius, segons el cas, per a una tasca que cal que facin professionals de l'ebenisteria. Aquest és, si fa no fa, el trist panorama: després de ficar dins el cotxe un volum superior a la seva cabuda, que ocupa part del nostre seient, arribau a casa encongits, traieu de dins el cartró totes les peces i escampau pel terra, com un trencaclosques gegant, el contingut: fustes i barres de diferent grandària i llargària, bosses de plàstic amb perns, grampons i altres estris metàl·lics dels quals se n'ignora el nom tècnic, àdhuc se n'ignora l'ús, i un plànol que indica quantes unitats hi ha de cada component, i la descripció gràfica del procés per tal que tot aquell caramull d'objectes es converteixi en moble. Avís: en acabar sempre sobren, o falten, peces, i gairebé sempre la consistència de l'estructura és inestable, atès el fet que els materials són d'escassa qualitat: aquest és el misteri del seu escàs preu.

Això no obstant, s'aconsegueixi o no bastir la construcció, el perill més imminent, si per engegar l'operació no s'estableix, clarament, un escalafó disciplinari, una rígida cadena de comandament, són les conseqüències de l'estat baralladís que porta interpretar uns plànols, l'objectiu dels quals és sembrar la confusió dels obrers, i fer feina amb les mans en condicions laborals precàries. Resultat: de primer, s'agria la disputa sobre la manera correcta de col·locar una post. Després, es posa en dubte la competència del subordinat, la qual sospita propicia la rebel·lió d'una de les parts. Finalment, s'aboca, amb violència verbal, la càrrega de greuges que tothom guarda al gavatx. I allò que ens han venut com un esbarjo compartit, esdevé una batalla campal dialèctica, a la qual no hi ha guanyadors, només vençuts.