La memòria del plaer

ment no hi ha una gran diferència entre l'addicció a determinada droga com la cocaïna, l'addicció al sexe o la dependència que produeix un gran amor romàntic. Encara que hom es curi, en les tres solen ser freqüents les recaigudes. Uns experiments recents han pogut demostrar que en les recaigudes és més important el pes de la memòria -la memòria del plaer- que el desig de plaer. Quins han estat els científics i quin l'experiment que ha permès treure aquestes conclusions. Els científics han estat uns recercadors de l'Albert Einstein College of Medicine, situat al Bronx novaiorquès. L'experiment començà amb la tasca de convertir dues rates en drogoaddictes i a aquestes rates drogoaddictes se'ls subministrava una dosi endovenosa d'un 1 mg/kg de cocaïna sempre que pitjaven una palanca. Les rates ho feien amb assiduïtat sempre que necessitassin més cocaïna per calmar les seves ànsies. Més endavant sotmeteren les rates a una cura de desintoxicació i pogueren comprovar que passat un mes les rates ja no presentaven signes d'ansietat i ja no cercaven la palanca per poder-la pitjar.

A les rates se'ls havia col·locat una sèrie d'elèctrodes en el cervell a fi de poder excitar electrònicament diverses zones de l'òrgan que regeix la conducta dels animals i de l'home. La qüestió era senzilla: reapareixeria la necessitat de droga, mostrada mitjançant el pitjament de la palanca, quan s'activassin vies neurals associades al processament del plaer? L'estimulació directa amb dosis fisiològiques o accentuades en el feix medial del cervell anterior (MFB, el sistema nodal de gratificació íntima que usa la dopamina com a neuroregulador preferent) no precipità la recaiguda. Tampoc ho va fer l'estimulació d'àrees cerebel·loses pertinents. En canvi, la inducció externa de ritmes fisiològics en una zona de l'hipocamp (el subicle ventral) precipità abraonaments balders sobre la palanca. Eren uns esforços que començaven quasi immediatament després que les rates sentissin el formigueig. El subicle és un zona relacionada amb la memòria i té connexions anatòmiques amb el sistema dopaminèrgic de l'MFB. El circuit de la memòria és glutametàrgic. La primera conclusió de l'experiment és que les nostres addiccions i les recaigudes en elles tenen més a veure amb la memòria que en l'ànsia de plaer i que recordar és el principal perill si no volem recaure en addiccions de tipus químic o sentimental.

Una darrera fase de l'experiment fou bloquejar químicament el sistema glutametàrgic de la memòria i estimular electrònicament les zones de la memòria. Amb gran satisfacció els experimentadors varen observar que aquelles rates que havien recaigut amb la simple estimulació elèctrica de les vies de la memòria, ara quan es bloquejava de manera química el sistema de neurotransmissors glutametàrgics les rates no requeien en l'addicció per molt que excitassin els llocs cerebrals lligats a la memòria. Com és fàcil de deduir aquest bloqueig pot marcar camins farmacològics per evitar recaigudes dels drogoaddictes o del que pateix un mal d'amor irreductible.