Punxada televisiva?

TW
0

Per ventura el lector haurà vist el resultat d'audiència televisives acumulades del mes de novembre. Si és així sabrà que la nova televisió, Cuatro, té molt poc seguiment. De mitjana, devers un 5%. Davant dels altres índexs de les cadenes nacionals, i incloses també les autonòmiques en el seu conjunt, se tracta d'una quota de mercat tan minsa que pareix ser insostenible. Pensi's, per exemple, que una cadena comercial quan té un programa en hora punta, franja que és la que imanta la publicitat més cara, que queda per sota del 15%, normalment se'l posa en capella i si no hi ha reacció se'l liquida. No sé què passarà amb aquesta nova cadena. En qualsevol cas, ara que vivim en una mena de boom de televisions, la dada del seguiment popular de Cuatro, que indica tan espectacular fracàs, és un avís per a navegants.

La inflació televisiva arriba ja al deliri. Fa només uns dies el govern nacional del senyor Zapatero donava a un altre grapat d'amics una altra tele, la Sexta me sembla que se diu. Pel que fa a Balears, ja coneixem el panorama. A tot el que rebíem hi afegim les noves nacionals i, també, les autòctones: IB3 i la tele del Consell, o si volen vostès: PP3 i UM3. O per ventura en aquesta darrera no li hauríem de dir així? Ah, no ho sé. Potser que l'acusació de manipulació preventiva que valia per IB3 quan s'anuncià una directora d'obediència pepera, ara no val en saber-se que al front d'UM3 s'hi posa un militant d'aquest partit? Doncs sembla que no, per l'absència de crítiques en aquest sentit. Curiós fenomen, eh? O cera del corpus.

Bé, l'assumpte és que el fracàs de Cuatro ens situa davant d'un panorama peculiar. Que recorda molt a aquells anys de fals esplendor de les empreses.com. Se'n recorden? Era quan internet més que a un mitjà se'l considerava com El Dorado. Pareixia que era connectar-te a la xarxa i si no eres beneït havies de ser capaç de muntar una empresa.com que et convertiria en milionari. Llavors se va veure que milionaris només s'hi feien els que havien aconseguit fer-ho creure, que era tan fàcil. Més o manco a l'estil d'allò de la piràmide dels negocis en empreses sense gaire escrúpols. Ja saben: que guanyes no en funció del que vens, sinó del que venen els que tens sota teu i així el sistema requereix de nous ingenus que sempre s'enganxin a sota del darrer, fins que la piràmide se fa massa grossa i explota. Que es el que passà amb les empreses.com. Bona part a la ruïna, més d'un dels espavilats (als EUA) a la presó i la desconfiança absoluta per al mitjà. Que el pobre no en tenia cap culpa. Passarà ara el mateix amb la inflació televisiva? Ni idea, però pinta sí que en fa. Perquè tot indica que l'audiència és molt sòlida cap a la oferta preexistent. És a dir, la que existia des de 1991 quan naixeren les televisions privades generalistes que se sumaren a les autonòmiques i a l'oficial espanyola, més la de pagament directe. Ara, però, ningú no entén molt bé perquè s'ha produït el boom. Tothom vol la seva tele generalista: Cuatro, La Sexta i aquí IB3 i UM3.

Ja sabem què diuen els índexs d'audiència per a Cuatro. Aviat coneixerem quanta gent mira PP3, ja que (si no ha passat res estrany, que ves a saber) el gener tendrem les primeres dades a càrrec de l'observatori de difusió cultural i de mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya. I quan comenci a emetre, a la següent onada coneixerem si a UM3 la mira algú. A reserva del què diran les audiències sobre les nostres públiques, les dades del fracàs conegut de Cuatro planteja un seriós interrogant sobre totes les noves aventures. Perquè si la que havia de ser el Canal Plus en obert no se'n surt (ja que a desgrat de la progre intel·lectualitat queda clar el perquè del relatiu èxit d'aquella i el fracàs d'aquesta, les tres P característiques: pilota, porno i pelis) doncs és més que pertinent la sospita que l'oferta preexistent era tan sòlida com que serà molt difícil que alguna nova faci forat per sobreviure. Les privades ja s'ho faran. Que tanquin, si és necessari. Però i les públiques? D'acord, no s'han d'avançar esdeveniments. Tanmateix comença a ser pertinent estar alerta perquè com PP3 i en el futur UM3 seguesquin el camí ara iniciat per la PSOE3 cap a tan esplendorós fracàs, convendrà demanar explicacions sobre què fan els polítics amb els nostres doblers.

Miquel Payeras, periodista