Quan només falta un any i mig per a les eleccions autonòmiques, l'oposició no es pot queixar de tots els fronts que té oberts el PP. El partit de Matas s'ha embarcat en escàndols com el cas Rasputín o el tracte de favor a Pedrojota i la «seva» piscina pública, ha menyspreat els constructors mallorquins encarregant les carreteres a empreses madrilenyes, ha bombardejat la petita i mitjana empresa amb el tot inclòs i l'autotaxa, ha arrasat i encimentat el paisatge que ens serveix de reclam per al turisme de qualitat, ha destruït el patrimoni històric, ha escopit i pretén exterminar la llengua que hem mamat dels nostres pares, ha provocat l'arribada en massa de gent a la caça de doblers ràpids, amb els conflictes socials i la sensació d'invasió i ofegament que tot això comporta, i ens aturarem aquí perquè si ens hi posàssim de bondeveres en podríem omplir un llençol com el Pont del Tren. Per una mil·lèsima part de tot això, el PP va tenir munició a bastament per acabar amb el Pacte de Progrés. Com s'explica, doncs, que ara mateix el PP es permeti anar de cavall guanyador, i l'oposició en canvi sembla que arrossega els morros per en terra?
No hi ha dubte que el PP compta amb un vot mal d'arrabassar, procedent de la menjadora de l'administració, dels forasters que vénen a esprémer la llimona del territori fins a la darrera gota i que se'n foten del paisatge, la història o la identitat del poble que els acull, dels grans hotelers que s'enduen cap a Amèrica allò que han guanyat explotant Mallorca, o dels quatre fanàtics d'un mitjà minoritari dirigit des de Madrid i conegut per publicar immundícies. Però és impossible guanyar les eleccions només amb això. El problema és que hi ha un sector de població autòctona que encara vota PP, i sense treure'n cap profit sinó tot el contrari, perquè el model d'aquest partit malmena cada dia més la qualitat de vida de la majoria de ciutadans. Aquests votants són víctimes de l'estafa i la manipulació política, del discurs de la por i l'amenaça tan propi de la dreta espanyola. I aquí hi caben tant els illencs de diverses generacions com els immigrants amb voluntat d'integrar-se, o els 10.000 destinataris de la propera operació Mapau. Cau pel seu propi pes que una oposició que aspiri a governar ha de lluitar per fer-se seu aquest electorat.
I a l'hora de la veritat, què fa l'oposició? El PSOE és normal que es trobi en una posició incòmoda, atès que Zapatero aplica a les Balears el mateix tractament colonial que Aznar i que qualsevol passat o futur govern espanyol: ens fibla a imposts i ens té a pa i aigua en inversió pública. En una paraula: qualsevol diria que amb el PP per una banda i el PSOE per l'altra, el discurs nacionalista no ho pot tenir millor. Per això produeix perplexitat, per no dir indignació, que els partits nacionalistes encara perdin el temps amb bregues tribals en lloc d'anar per feina. En lloc de cercar punts de coincidència i unir esforços per ampliar l'espai nacionalista, s'estimen més disputar-se els vots a rapinyades els uns als altres. En lloc de prendre nota dels èxits de les coalicions nacionalistes a Galícia o Navarra, en lloc de mirar cap al futur, amb sentit de país i d'estat, no en sortim de les disputes partidistes. Unes disputes que ens han duit a l'estancament electoral del nacionalisme als tres darrers comicis autonòmics. Entenguem-nos: jo no estic d'acord amb tot el que ha fet UM, posem per cas, començant pel pacte suïcida amb el PP. Com tampoc signaria tot el que han fet fins ara el PSM o ERC. Però aquells que es diuen nacionalistes i van a mort contra aquest partit, ja són conscients de quines poden ser les conseqüències dels seus actes? De moment s'estan guanyant les portades i mamballetes d'un diari que, en paraules de Damià Pons, persegueix l'extermini físic de la llengua i la cultura catalanes. És possible que això no els digui res? S'han aturat a pensar el que suposaria una majoria absoluta del PP al Consell de Mallorca? Adéu a la televisió en català, adéu a Ona Mallorca, adéu als Premis Mallorca, adéu a les campanyes de promoció del català, adéu a les col·leccions gratuïtes de llibres en català, adéu als senyals lluminosos en català a les autopistes. Tot això, substituït per espanyolisme a tot drap. És aquest el preu que volen fer-nos pagar a tots per les seves bregues?
Des del Lobby per la Independència sempre hem propugnat la unitat dels partits nacionalistes. Ja ho dèiem fa més de deu anys, abans de crear la nostra organització, i no ens en cansarem. Nosaltres no tenim interessos partidistes. L'experiència històrica ens dóna la raó: la unió fa la força. Per alguna cosa el colonitzador, que n'és ben conscient, posa en pràctica el divideix i venceràs, una tàctica més vella que l'anar a peu però que, pel que es veu, encara en té entabanat més d'un. Si l'obstacle per arribar a aquesta unitat són les friccions de caràcter personal o familiar entre els actuals dirigents, és urgent que facin un acte de patriotisme, es retirin honrosament i deixin pas a líders sense aquestes rèmores del passat. Si ja consideren inevitable la derrota a un any i mig de les eleccions, si el seu objectiu és gestionar un vot «residual» i fer d'oposició tota la vida, que ho reconeguin clarament d'una vegada i passin el relleu a persones amb moral de victòria. I si no, que es preparin per al judici implacable de la història.
Josep Palou, professor. Lobby per la Independència
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.