Els flamencs i valons encara cerquen solució

A finals de la setmana passada Bèlgica celebrava el 175è aniversari de la creació del regne. O almenys ho celebraven molts, no tots. Alguns grups a la regió flamenca, la meitat nord del país, aprofitaren per demanar el final de la monarquia i la separació de l'estat belga segons les línies culturals i econòmiques que marquen el país. Un grup d'uns cinquanta personatges flamencs signaren un paper que presentaren divendres en què exposaven les seves teories sobre els guanys que farien, si més no els flamencs, si els valons tenien un estat propi. Entre els signataris hi havia el dirigent de MacKinsey bèlgica, un exdirigent de la KBC, el banc més gran del país, i alguns altres patrons menors. Les matemàtiques que han fet servir per demostrar que els flamencs viurien més bé si fossin independents és molt senzilla: els flamencs del nord paguen més a la seguretat social, per exemple, i els valons dels sud cobren més de l'atur. La seguretat social, diuen, no és més que un sistema de redistribució de la riquesa que beneficia els valons, que a més són francòfons i parlen la mateixa llengua que el rei i la seva família. Brussel·les, diuen, podria ser una entitat a part, un districte europeu, una terra de ningú i de tothom que continuaria com la capital del continent. La proposta no ha rebut una acollida massiva. L'associació d'empresaris flamencs, que inclou més de desset mil membres, no ha subscrit el document, i a la premsa han sortit moltes veus també distingides de la societat flamenca que pensen que la disgregació de Bèlgica en els seus components regionals seria una abominació. Però en tot cas la proposta ha omplit espai dels diaris fins i tot a França, i torna a obrir el debat sobre el futur de l'estat federal i com el pot reduir l'enorme administració que sembla créixer amb cada any que passa. El debat a Bèlgica, com el que hi pugui haver a Alemanya, Espanya, Itàlia o el Regne Unit, sobre el futur de les regions apunta que la qüestió de la constitució europea i la futura configuració d'Europa no desapareixerà i que més tard o més prest haurem de tornar a obrir el debat entre els 25 que hi som.