L'hara kiri

M'ho contava ahir un dirigent d'un partit d'esquerres: «Un vianant creua un pas zebra, passa un cotxe a tota velocitat i l'arrossega. Mentre s'estava morint, el vianant deia: Jo tenia raó, jo tenia raó...». Això, probablement, és el que li està passant al progressisme balear a mesura que de forma implacable s'acosten les eleccions. No troben la fórmula per posar-se d'acord entre ells i, molt menys, per aturar la piconadora conservadora. I l'horitzó és negríssim: el PP ja maneja dades que li atorguen la majoria absoluta a Mallorca, és a dir, competències absolutes en urbanisme. La lluita de dècades i de generacions per evitar que l'illa sigui urbanitzada de cap a peus se'n pot anar en orris perquè els partits progressistes, carregats de ferides i de sentiments de fracàs, no han superat la desfeta electoral del 2003. El PSIB-PSOE encara no té candidats definits al Govern balaer i a Palma. Tot apunta que seràn Antich i qualcú més, però de moment no s'ha oficialitzat. Mentrestant, les relacions entre els diferents partits nacionalistes no poden ser ni més fredes ni més distants, carregats d'inquines ara per ara insuperables. Tampoc les situacions internes de les distintes formacions no són per tirar coets, sinó tot el contrari. El panorama és ombrívol quan som a les portes del 2006. D'altra banda, des de la cúpula del PP es fan crides als seus perquè no es defermi l'eufòria. Demanen humilitat i anar guanyant el dia a dia sense creure's vencedors de res. Temen que la sensació d'èxit els perjudiqui. El Consolat continuarà tallant cintes d'asfalt l'any que ve i de tren soterrat i metro poc abans dels comicis. «Això és la majoria absoluta a Mallorca!» diuen els populars. I els progressistes, enterra, sobre el pas zebra, criden cap endins, però barallats entre tots ells: 'Jo tenia raó!