TW
0

He llegit en la secció «No vagi per dit» deDdB del 9 de novembre que a un comunicat del Govern s'usava l'expressió «Creu Vermella», en lloc de «Creu Roja», la qual cosa el comentari del diari criticava, donant per suposat que l'expressió genuïna catalana és «Creu Roja». Doncs, tot i que és difícil afirmar com seria una cosa que no és, el cert és que l'adjectiu usual per referir-nos en català (almanco en català oriental més general, i per descomptat en balear) al color de la «Creu Roja» és «vermell», no «roig», que té unes altres connotacions («tirant a vermell», «vermell que tira al groc o al color de l'argila»). La «Creu Roja» és una institució de mitjan segle XIX que arribà a Espanya amb el nom de «Croix Rouge», fàcilment adaptable en castellà a «Cruz Roja», posat que «rojo,-a» és un adjectiu normal en castellà per a referir-se a aquest color. Si hagués arribat directament al català (és a dir, sense passar per Espanya), segurament l'adaptació hauria estat «Creu Vermella», que seria la nostra manera normal de dir-ho, però com que ens arribà via Espanya com a expressió lexicalitzada en castellà «Cruz Roja», se'n va fer una traducció literal en «Creu Roja», que no correspon al sentit real de l'adjectiu català, però que s'assembla al castellà. Fixau-vos, però, que al Pla de na Tesa hi ha un lloc que es diu «la Creu Vermella», i que en portuguès es diu «Cruz Vermelha». Estic ben convençut, doncs, que en català genuí n'hauríem de dir la «Creu Vermella», i no la «Creu Roja», i si és ver que al comunicat del Govern deia «Creu Vermella» hem d'acceptar que, per un pic -i sense voler, segurament- l'havien encertada. Avui he mirat el comunicat i ja diu «Creu Roja»; es veu que la vostra nota va fer efecte. Només fan cas de la premsa en qüestions de detall i si els convé. Deixar «Creu Vermella» era massa senyal d'independència, massa català.

Jaume Corbera Pou. Professor titular de Filologia Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Palma.