Resultats, en diuen d'això

El president Matas ja pot estar tranquil: l'economia en mans dels seus amics poderosos i la política d'un grup de savis, ell es pot dedicar a fer mudança, que el deu entretenir molt. Perquè si Catalunya té vocació d'Estat amb cos de nació, noltros ens conformam a ser una societat anònima. En els països normals, els polítics decideixen les lleis a fer i els tècnics adapten les voluntats polítiques a les realitats legals. En la nostra societat anònima, el conseller delegat, senyor Matas, encarrega als savis un nou producte d'acord als nous mercats i fa saber al públic, en general, i a l'accionariat, en particular, que allò decidit pels especialistes tendrà el vistiplau del consell d'administració. Ni en Florentino ho faria millor. L'únic problema és que la nostra ciutadania no és a l'alçada de tan dinàmica empresa i reivindica, sense gaire èxit, tot s'ha de dir, que la política ocupi el seu lloc i els polítics facin la feina per la qual cobren. Cert que molts d'ells cobren només els serveis com a doblers de butxaca i incrementen el patrimoni a força de miracles. Però aquest és un altre tema i mentre la nostra societat es vulgui creure que amb un sou de batle, conseller o president, tots ells amb nòmines inferiors a la d'un director d'hotel, es poden comprar pisos i xalets de considerables dimensions, no hi ha res a fer. On érem? Sí, que els polítics cobren per fer política i no per asseure's a l'escó a l'espera que els «vells de la tribu» decideixin què és bo per a tots. Vius, els vells de la tribu mereixen tot el respecte i més, alguns, fins i tot, molt més, però en una democràcia tenen reservat el privilegiat lloc d'observador i consultor, no el de legislar, tasca reservada als elegits pel poble.