El juliol del 1755, ara fa 250 anys, l'Imperi Britànic va decidir esborrar del mapa un petit poble d'Amèrica: els acadians. El mètode utilitzat, la deportació de tota la població, ja era emprat a l'antiguitat per alguns grans imperis per esclafar les nacions més rebels. En el cas dels acadians, es tractava d'una població d'origen francès que, a partir del 1604, havia colonitzat un extens territori que avui correspon a les províncies marítimes del Canadà (Nova Escòcia, Nova Brunsvic i illa del Príncep Eduard) així com algunes zones del sud del Quebec i del nord de Maine (Estats Units).
Aquest territori, fronterer amb els dominis anglesos, va patir de forma directa les guerres entre Londres i París pel predomini a l'Amèrica del Nord i fou conquerit de forma definitiva pels britànics el 1710, amb l'excepció de les illes Cap Bretó i Saint Jean. Tanmateix, hi romangué una important població francoparlant, sospitosa de col·laborar amb els francesos del Quebec. El 1755, poc abans de l'inici de la gran guerra que acabarà amb la vasta presència política i militar francesa a l'Amèrica del Nord, el govern de Londres castigà els acadians amb la deportació massiva. Unes 15.000 persones foren expulsades de les seves terres i enviades a la rereguarda de l'Imperi Britànic, a Gran Bretanya o a les Tretze Colònies d'Amèrica del Nord. Quasi la meitat dels deportats moriren a les bodegues dels vaixells que els transportaven als països anglòfons.
Algunes associacions dels descendents dels acadians qualifiquen la deportació de «genocidi». Tanmateix, el principal historiador acadià, Maurice Basque, ha precisat que no es tractava d'un genocidi, ja que els britànics no pretenien matar tots els acadians, sinó realitzar una mena de neteja ètnica «avant la lettre» i assimilar la població dispersada.
Els plans britànics fracassaren parcialment, ja que molts d'acadians erraren per Europa i Amèrica però, a partir del 1764, tornaren en massa a les seves antigues terres. Els seus descendents a les províncies marítimes, són actualment unes 300.000 persones, que encara parlen francès en un context on predomina la població anglòfona. D'altres passaren al Quebec, que des del 1763 també era sota sobirania britànica però mantenint els seus costums, religió i llengua. També n'hi va haver que es refugiaren a la Louisiana, on foren anomenats «cajuns» i constituïren petites comunitats força endogàmiques aïllades a les maresmes del delta del Mississipí. El desembre del 2003, la reina d'Anglaterra, Elisabet II, que continua essent la sobirana del Canadà, va presentar excuses de forma oficial per la deportació dels acadians. En canvi, cal recordar que els borbons mai no han demanat perdó per la destrucció dels estats de l'antiga Corona d'Aragó en aquell mateix segle XVIII.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.