Extinció d'incendis: una tasca imprescindible i d'altíssim risc

11/09/05 0:00

Les circumstàncies, especialment doloroses, que varen enrevoltar la mort, fa uns dies, del pilot Enrique Carré Isás, en el moment que actuava en l'extinció d'un incendi forestal a la Serra de Tramuntana, ens obliga a una serena reflexió sobre dos factors que sovint potser no acabam de valorar com pertoca, probablement perquè la pròpia dinàmica de la lluita contra el foc que amenaça cada any el nostre patrimoni natural no ens deixa gaire temps per a l'anàlisi. Aquests dos elements són, per una part, la necessitat de continuar incrementant els nivells de conscienciació ciutadana sobre els efectes potencialment devastadors dels incendis forestals, i la seva incidència pel que fa a la preservació del nostre entorn. I per una altra part, hauriem de reflexionar sobre la impagable tasca que duen a terme els dispositius d'extinció d'incendis -aeris i terrestres- en la seva lluita constant, implacable i decisiva contra el foc i les seves devastadores conseqüències.

Sobre el primer apartat del binomi descrit -la concienciació ciutadana- pens que poques coses es poden afegir a les reiterades campanyes que els poders públics, en diferents àmbits, posen en marxa cada any per tal de fer veure a la societat que la imprudència o la negligència es paguen molt cares quan parlam d'incendis no provocats, ja que si ens referim a foc intencionat, aleshores poc espai hi pot haver que no sigui per a l'actuació contundent de la justícia. En canvi, la tasca que duen a terme els equips d'extinció d'incendis -des de bombers fins a brigades d'IBANAT i personal de la Conselleria de Medi Ambient o grups de voluntaris de Protecció Civil- sovint no rep el reconeixement que correspon a la importància de la seva funció, i aquest oblit, sens dubte involuntari, esdevé més sagnant que mai quan hem de fer front a episodis tan dolorosos com el que el passat dia 28 d'agost va provocar la mort d'un pilot experimentat, valent i decidit, que va pagar amb la seva vida una dedicació d'anys i anys al servei de la societat i a la lluita contra una de les principals lacres.

Qualsevol elogi pòstum sempre implica el reconeixement d'una certa injustícia, la derivada de no haver valorat en vida el que ara alabam quan la persona ja no hi és. És possible, en aquest sentit, que els poders públics, involucrats com estam en una lluita frenètica contra la plaga que amenaça calcinar el nostre futur i el dels nostres fills, no sempre demostrem la sensibilitat necessària per agrair als nostres professionals la seva impagable i imprescindible tasca de prevenció i extinció d'incendis. Per això ara, amb el cor encara estret pel dolor de la pèrdua d'Enrique Carré Isás, vull reiterar el meu suport, la meva admiració i el meu respecte a totes les persones que, assumint un alt risc personal, intervenen en la lluita contra els incendis forestals; uns sentiments que -no ja com a conseller de Medi Ambient sinó com a simple ciutadà- pens que comparteixen la immensa majoria d'homes i dones d'una comunitat que també sap, arribat el moment, plorar els seus herois i honorar com pertoca la seva memòria.