Quadern de viatge

Passant a l'altra part del camí de llur propietat rústica hi havia un safareig de dimensions considerables, si més no en comparació amb la nostra estatura. I a la mateixa finca de la bassa, o a la que feia partió, hi vivia una família amb cinc o sis infants, alguns dels quals més joves i altres més granats que nosaltres, però tots més grassos, com si els haguessin inflat per un garró. Tenien, i tenen encara, un malnom, relacionat amb la volateria, que no diré. Al·ludeix, aquest malnom, a un ocell que vessa o escotxega, segons sigui la naturalesa de llur reclam. Una de les filles, major que nosaltres, devia patir una malaltia relacionada amb l'obesitat, car era excessiva, fins el punt que caminava amb gran dificultat, atès el pes que l'afeixugava i els doblecs de carn en tota llur anatomia, especialment a les articulacions de les extremitats. El cas és que un dia de calor, aquesta al·lota de qui us parl, volgué banyar-se, sense saber nedar, al safareig que, tot i no estar ple del tot, hi havia prou fondària perquè no fes peu. Ignor, a hores d'ara, a qui de nosaltres se li acudí la idea insensata de fermar-la i amollar-la dins l'aigua, però anàrem escapats a les boeres a cercar dues cordes, que ens semblaren prou llargues i consistents, les hi lligarem sota les aixelles i la deixàrem anar. En Joan aguantava un cap, dret sobre una de les parets laterals, i en Biel i jo estiràvem l'altre, dalt de la paret contrària. Amb gran esforç, i escàs resultat, l'arrossegàvem lentament d'una vorera a altra, talment sirgar un transatlàntic des de les ribes d'un canal. Ella, abillada amb un banyador antic de parfalans, que no aconseguia encabir les muies de greix, movia els braços, no pas les cames, que no suraven, xipollejant en un estil poc convencional. Férem tots quatre dos llargs, d'anada i tornada, i, esgotats, l'ajudàrem a sortir d'aquella enorme pica plena de llim i granotes, que perderen el rauc amb la presència d'aquella estranya criatura, mentre ens pregava que la deixéssim continuar nedant. Mai no he oblidat el poc seny que tinguérem d'escometre aquella temeritat, d'un perill evident, sobretot per a ella. Si se n'hagués anat al fons, s'haguera ofegat, car nosaltres no teníem prou força per tornar-la a la superfície. Tanmateix, l'afany i l'atreviment valgueren la pena, només de veure la cara de felicitat d'aquella sirena, sublim anticipació de Botero, prenent el seu primer bany.

Lluís Maicas, escriptor