El 25è Congrés Inter-
nacional de la Població, reunit a Tours (França), ha destacat com a fenomen més important el progressiu envelliment de la població mundial a causa de la minva de la natalitat. La població de la Terra creix menys del que s'havia previst i es calcula que el 2050 hi haurà entre 7.600 i 10.000 milions de persones, quan no fa gaire es parlava que s'arribaria als 15.000 milions d'habitants. Els demògrafs, economistes, sociòlegs i geògrafs concentrats en aquesta ciutat també han posat en relleu el creixement de l'esperança de vida. L'envelliment de la població afecta especialment Europa, el Japó i Àsia. Entre els estats amb menys natalitat del món s'hi troben Alemanya, Espanya, Itàlia i Grècia, amb una mitjana de tan sols 1,3 infants per dona. La davallada de la natalitat també afecta la Xina (1,6 fills per dona) i, no tant, l'Índia (3 fills per dona) de manera que el 2050 aquest país, amb 1.628 milions d'habitants, haurà superat per primera vegada la Xina com el país més poblat del món.
En canvi, malgrat la sida i la fam, Àfrica continuarà creixent gràcies a la seva alta natalitat. A mitjan segle XXI, entre els deu països més poblats n'hi haurà tres d'africans: Nigèria, la R.D. del Congo i Etiòpia.
A l'Europa Occidental, els únics països amb una natalitat que permeti el manteniment de la població sense haver de recórrer a la immigració són Irlanda, Islàndia i, molt més important per les seves dimensions, França. L'excepcionalitat francesa es fonamenta en una política estatal relativa a la família efectiva i coherent, que implica importants subsidis, una escolarització molt primerenca i gairebé massiva.
En canvi, a l'Estat espanyol, com a Itàlia, la manca d'aquest suport polític unit al lògic desig de la dona d'assolir una estabilitat professional i a les enormes exigències econòmiques provocades per l'especulació immobiliària es conjuguen perquè les joves parelles tenguin un o cap fill. Així, si no fos per la immigració, aquests països haurien perdut un quart de la seva població total el 2050!
A les Illes Balears, la situació no és gaire diferent a la mitjana estatal, tot i que, el 2003, la taxa de natalitat, amb 1,4 fills per dona, era superior a la mitjana espanyola, però inferior a l'europea (1,53 fills per dona). A més, aquesta lleugera recuperació es deu sobretot a les mares estrangeres, que en aquella data ja aportaven el 20,2% dels nous nadons nascuts a les Balears.
Paradoxalment, els sectors suposadament partidaris de la família no es mobilitzen per exigir de l'Estat i de l'empresariat millors condicions per a les famílies amb fills, ans al contrari, perden el temps en manifestacions contra els que volen constituir noves famílies que, en ocasions, no fan sinó recuperar la natalitat menyspreada pels heterosexuals.
