Biel Florit

Vuit dies d'arrest

Biel Florit27/07/05 0:00

No guanyam per a ensurts amb aquesta punyema d'uniformats, estrelles i medalles. Ben menjats, ben beguts i poca feina, no és d'estranyar que encomanin curolles. Potser entri dins el seu ofici, això d'acollonir el personal. O s'ho creuen, n'estan convençuts, que pel cas ve a resultar el mateix. Adesiara algun militar d'alta graduació no es pot aguantar l'aerofàgia, la diarrea verbal, i ha de reafirmar públicament la seva vocació inveterada de salvador de la Pàtria. Ara feia estona, així mateix. Bé, en realitat feia temps que res no es sabia d'aquestes orinades fora de test, perquè, d'haver-n'hi, ben segur que ja n'hi havia, ja. «Dios no permita que asistamos a la desmembración de Espanya sin poder hacer nada por defenderla. 'Dios Salve a Espanya!». Què te pareix, secretari? L'autor d'aquesta dramàtica proclama és un coronell de l'exèrcit de terra, anomenat José María Manrique, que fins ara fa molt poc havia estat l'enllaç amb la Direcció General de la Guàrdia Civil. Que ja tornam a treure llustre als tricornis?, he pensat tot d'una que ho he llegit. Llegesc també a un diari d'avui mateix que, la frase no és que l'amollàs dins la sala d'oficials que la caserna, així, en pla de: aquesta ronda la pago jo, la vinent la pagaràs tu. Ca, barret! L'home va i ho penja a intranet, el correu electrònic de Defensa, glapint José Bono a contrapeu, amb el pas canviat, doncs, malgrat que a la intimitat pensi el que pugui arribar a elucubrar, i els déus i santa Bàrbara gloriosa ens guardin de llamps i trons, formalment el ministre no se'n pot estar de deixar de sancionar ruqueries d'aquesta envergadura. I van i li diuen, mira, com que d'aquí a no res passes a cobrar les tres pessetes, apa, quedarem com uns senyors, t'arrestarem vuit dies en el teu domicili i no ho tornis a fer, home.

«Ocho días de arresto domiciliario para un coronel por difundir una proclama golpista desde Defensa». Que un ho torna a llegir i no sembla veritat. Saber pensar que dins els exèrcits hi ha de tot, bo, mitjancer i xerec, com dins la menestralia, com onsevulla. Però surt un fuster capdefava i l'únic que passa és que en quinze dies es queda sense clients, i quan surt l'ovella negra a l'exèrcit, pot organitzar un sidral de set parells de nassos. El mata-setzes aquest també el passat dia 26 de juny havia plantat al galter d'una muntanyola que hi ha just al costat de l'acadèmia de suboficials de Talarn (Lleida), una llegenda tipus Hollywood que deia així: «'A Espanya servir/ hasta morir!» (Rodolí de batalla). A la vegada feia apologia de l'anterior fórmula de jurament de la bandera allò de: «...Derramar si fuera preciso, en defensa del honor e independencia de la Patria y el orden dentro de ella, hasta la última gota de sangre...» Res, una «prenda». Ara mateix recordava també un conegut que llavores, quan ocorregueren els fets, era capità d'artilleria i ara està retirat de coronell i viu com un canonge, fa devers quinze anys, a una festeta d'amics i saludats diversos amollà aquesta, clara i llampant: que la solució d'ETA i del País Basc passava per, un dia que bufàs el vent de la part de baix, calar foc i arrasar-ho tot i quedàs més pelat que el cul d'una moneia. Net. Una cosa estava ben clara: a «las Vascongadas» s'havia de fer neteja arreu! I a continuació continuà glopejant cava el més tranquil i satisfet del món, com si hagués fet un pet amb motllo. I parlam d'un personal, aquell i aquest, que va sortir de l'acadèmia més o menys amb l'arribada de la democràcia, o sigui, que alguna cosa civilitzada els devien ensenyar ja, als llibres de text. Ara que, un mal avés és molt difícil d'estroncar, ja ho diu la gent sabuda.