Mentiders obstinats

En molts pocs dies, el cap del PP a Catalunya ha hagut de recular des de l'actitud suaument crítica al seu partit, fins a l'alineament amb Aznar/Acebes/Zaplana -Rajoy ja entra en el paquet. Així, aquest home que semblava acostar-se assenyadament als territoris de la concòrdia estatutària, de sobte se n'allunya amb uns pretextos una mica d'or passat per Manacor. Entrevistat al diari Avui, també parla sobre el terrorisme internacional i, com és natural, la seva opinió coincideix amb la dels seus, tot i que, a parer d'un servidor, el subconscient li fa trabucar una mica el carro. Nega tota relació entre els atemptats de Londres i la intervenció militar del Regne Unit a l'Iraq. Per ser textual: «L'amenaça és global i tampoc necessita justificacions. Si no fos la guerra de l'Iraq seria la intervenció a l'Afganistan, o la situació al Pròxim Orient. La voluntat és acabar amb el nostre sistema de valors. La nostra civilització. Hem d'actuar en conseqüència». Hauríeu esperat de Piqué, alt càrrec d'un partit ficat fins al coll en l'afer bèl·lic a l'Iraq, que justament mencionàs aquesta guerra, la invasió de l'Afganistan i la situació al Pròxim Orient com a simples pretextos dels terroristes? Reunits així, establerta tan inequívocament la relació entre els tres escenaris, sembla més aviat que l'exministre aznarià d'Afers estrangers assenyali les tres grans raons per a la revolta de l'Islam, que degenera en el terrorisme més brutal d'aquest canvi de segle. La qüestió es planteja cada punt: una part impressionant de l'opinió pública té la certesa moral que els atemptats de Madrid i de Londres tenen relació amb la guerra ominosa contra l'Iraq i amb l'escenificació xulesca de les Açores; i els protagonistes d'aquella foto, al capdavant dels seus governs i partits, neguen rotundament aquesta relació. Un prestigiós institut d'estudis polítics britànic aquests dies l'ha assenyalada, i naturalment Tony Blair l'ha negada de mala manera i el seu ministre d'Afers exteriors treu foc pels queixals en acusar indirectament l'institut: no és moment de justificar els terroristes, vocifera. No diu que no sigui moment de conèixer els seus mòbils. S'ha instal·lat en el pensament únic i anèmic dels nostres dies l'estulta consigna que els terroristes actuen sense més mòbil que les ànsies demoníaques que diluviï l'horror sobre la Humanitat. Assumit l'axioma, els governants implicats i els seus serveis de seguretat assoleixen un confort moral que els permet presentar-se com a víctimes fora de tota sospita -ni que sigui relativa a l'eficàcia del sistema dit d'intel·ligència. Per a servidor, no estarà mai fora de tota sospita qui pretengui establir la maligna sinonímia entre conèixer i justificar el terrorisme. Ara, el lapsus de Piqué, assenyalant els tres escenaris on tot l'Islam se sent colpejat impunement fins a la desesperació, desmenteix qualsevol intent de fingir ignorància. Per si hi havia dubtes.