El tennista Rafel Nadal

Hi ha persones que, de la resta de ciutadans, els interessa abans que res la filiació política o, en el seu defecte, les simpaties, l'entorn en el qual estan més o menys ubicats. Ignor si aquesta dèria és beneficiosa per a la salut, però intuesc que no gaire. Les preferències polítiques, tot i constituint una dada d'interès cert, encara que molt irregular, produeixen una contaminació lumínica que emboira la visió global de les persones. Alguns obsessos de l'etiquetatge polític situen el jove tennista mallorquí Rafel Nadal en àmbits propers al Partit Popular. És una mania com qualsevol altra, però s'arriba a fer pesada. És cert o no que Rafel Nadal es mou en l'àmplia geografia conservadora? I si fos així, què? Només faltaria que un ciutadà no pogués tenir les seves inclinacions polítiques. Aleshores ens queixaríem de l'apoliticisme de la joventut, etc. Passa, a més, que el guanyador del Roland Garros ha estat rebut per les autoritats autonòmiques i locals, i es dóna la casualitat que el president Matas és notòriament del PP i el batle manacorí també ho és. Qui l'havia de rebre, si no? De tota manera, Rafel Nadal no encaixa ben bé en el model de militant del PP -no deim que ho sigui, quedi clar. Rafel Nadal sap guanyar i sap perdre. En ser eliminat del Wimbledon no va fer insinuacions insidioses sobre l'adversari, no li restà valor en base a maniobres obscures, no va suggerir la intervenció en el matx de factors inconfessables. Va saber reconèixer nítidament, noblement, la seva derrota, i la seva autocrítica se sustentava en la necessitat d'entrenar més en pista d'herba i a millorar el servei. Deu ser per això que la gent se sent tan prop del jove tennista: perquè de vegades perd, i li sap un greu de l'ànima -és això que ara en diuen, en expressió desafortunada, com totes les del nostre temps, un guanyador-, però la ràbia per la derrota no afecta la seva noblesa, el seu civisme exemplar. No llança en l'aire tones de d'acusacions equívoques, perquè el vent les faci ploure damunt de l'altre. Evita l'insult. És un jove normal, de bona pasta, que quan parla diu el que vol dir i no es dedica a sembrar cugula per les llobades. Ara, es pot ser així i assumir la totalitat dels principis i de les estratègies del Partit Popular? En tot cas, el material de què està feta aquesta pista és més difícil que l'herba. Si és cert que les seves afinitats polítiques es decanten de cap al Partit Popular, tenim el dret a pensar que encara hi ha alguna opció per a la dreta civilitzada. El dret o la necessitat.