Les darreres dades de l'INE confirmen que Balears lidera les pernoctacions espanyoles en el turisme de masses fins el mes de maig de 2005. Però els ingressos es contrauen i la rendibilitat del capital -els beneficis- palesa retalls, tal i com venim insistint des d'aquest espai ja fa molt temps. Creixem per expansió i no per intensitat, amb sengles corol·laris: cau la productivitat i decreixen els rendiments. Les advertències, endemés, s'han llançat des d'àmbits professionals i institucions consagrades a les anàlisis de conjuntura. Però l'evolució turística tot just sembla albirar-se a partir del molt curt plaç, per part del Govern. I aquest no té ara els grups de confrontació de l'anterior executiu; ben segur que tota casta d'advocacions negatives s'haguessin generat davant les actuals variables -justament de conjuntura- que il·lustren la realitat dels mercats turístics. La tranquil·litat amb la qual opera, ara, el Consolat de Mar, és gairebé total, de manera que res no enterbolirà un missatge que ja està decidit per certes -no totes, val a dir-ho- cúpules empresarials: les coses no van tan malament, la temporada serà exitosa en nombre de visitants i, per tant, la seva traslació al conjunt de l'economia resultarà balsàmica.
Ara bé, les dades i, sobretot, les actituds de determinats agents econòmics, molt poderosos, són d'una il·lustració meridiana. Així, les esmentades magnituds de l'INE infereixen la profunditat de l'alentiment econòmic a l'actual negoci turístic que, endemés, resulta poc determinant per eixugar el dèficit que es produeix a la balança comercial espanyola. En aquest punt, com a d'altres, l'economia balear i la d'Espanya en el seu conjunt s'entrecreuen: problemes en el model turístic illenc suposen una quota afegida d'entrebancs per a la totalitat del sector exterior de l'economia espanyola. Per això sempre hem dit que és cabdal repensar de forma constructiva la nostra pauta de creixement: per interès de la nostra realitat geogràfica més immediata; però també -i d'aquí l'afany que hauria de manifestar el govern espanyol-, per la seva incidència a la resta de l'Estat.
Per altra banda, el segment més dinàmic i potent del capital hoteler balear es mou. Les seves orientacions estratègiques treballen per diversificar el producte turístic, i no restar tan vinculat al sol i platja estricte. El grup Barceló, per exemple, ha anunciat un fort corrent inversor -avaluat en més de 130 milions d'euros- per impulsar camps de golf al Marroc, Mèxic i Espanya. La sensació que el model tradicional ha tocat sostre s'amaga darrere d'aquesta perspectiva, que han assumit altres companyies. Així, el consorci NH veu igualment en el golf opcions tangibles per ampliar els negocis. El mateix cal asseverar d'Iberostar, un altre buc insígnia del capital turístic illenc, que cerca compensar la caiguda de la demanda de turistes estrangers, amb la posada en marxa de noves ofertes adreçades a uns clients de més alt poder adquisitiu, de majors estades mitjanes i, com a derivada central, d'un increment de la despesa per persona i dia. El tema fa temps que es comenta a Balears, i promou tota mena de respostes, entre detractors i fervents defensors. La qüestió s'incardina en el sempitern debat sobre la diversificació de l'oferta turística i la desestacio-
nalització, dos fenòmens que molt sovint corren paral·lels. La deslocalització de les inversions per part de les firmes més importants de l'hoteleria mallorquina -que igualment aposten a d'altres indrets per ofertes de places de perfil més netament urbà- hauria de fer pensar el Govern quant a les possibilitats reals que té l'actual model de creixement, en les condicions que els experts apunten amb reiteració, sustentades en canvis cabdals a l'oferta i a la demanda turístiques: consolidació d'altres espais a la Mediterrània amb enormes capacitats de desenvolupament i amb costos unitaris inferiors, majors propensions dels turistes a viatjar més vegades però amb estades curtes, autonomisme en la contractació de viatges i allotjaments, preocupacions més paleses pels entorns ambientals, etc., tota una munió de situacions que suposen una segmentació clara dels clients. Des d'aquells que reiteraran les seves preferències pel sol i la platja, fins a d'altres que, sense eludir aquesta orientació més massificada, no ignoren altres actius possibles en la destinació turística: components culturals, rutes singulars, senderisme, cicloturisme, i, ara, la nova embranzida del golf.
Balears no pot renunciar de cap manera al segment amb el qual ha demostrat tenir majors avantatges comparatius: el de sol i platja. La racionalitat empresarial, a partir de la saturació del model, genera respostes -la important inversió a d'altres zones que són competidores de les Illes- que, al seu torn, cerquen noves possibilitats: golf i turisme nàutic, en essència. Però això, més prest o més tard, tornarà a crear estats de congestió, però amb un agreujant afegit: el reclam immobiliari que sanciona l'aixecament de les infraestructures necessàries per a dotar de serveis aquesta nova oferta turística haurà fet malbé el capital natural. De bell nou, les activitats turístiques i les de construcció es troben a una important cruïlla de decisions, que afectaran el desenvolupament turístic dels propers anys. Front això, tal vegada caldria pensar més en el manteniment i la millora en qualitat del que ja tenim, que no explorar de forma massa decidida i expansiva altres possibilitats que tornaran a produir beneficis en el curt termini, però amb saturacions en plaços difícils de preveure tot i que fàcils d'intuir, si atenem la més recent història econòmica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.