Joan Riera09/06/05 0:00
TW
0

Els socialistes ja encalenteixen màquines per a la gran cita autonòmica i municipal del 2007. Francesc Antich serà el candidat a president i Celestí Alomar, candidat a la batlia de Palma. Són dos caps de cartell prou coneguts provinents del Goven d'esquerres del quadrienni 1999-2003. Però cada procés electoral és diferent. Ho tornen a intentar des de l'experiència i des d'un coneixement molt més profund de la realitat illenca. Tornen amb la lliçó apresa. I l'electorat sap valorar els polítics que es tornen a presentar després d'haver sofert una derrota, perquè aquesta és la millor prova del caràcter i la solidesa d'un polític. El mateix Matas perdé, tornà i guanyà amb majoria absoluta. Per què no ha de passar ara a l'inrevés? I Bill Clinton guanyà molt jove les eleccions a governador d'Arkansas. Després perdé davant el candidat republicà, es tornà a presentar, vencé i... inicià el seu camí cap a la Casa Blanca.

S'acosten mesos molt intensos. La iniciativa d'una campanya no es guanya en els darrers mesos, sinó molt abans. Antich i Alomar tenen ara l'obligació de tornar a engrescar un electorat progressista que espera iniciatives, idees, projectes i una visió de país que faci atractiu anar a les urnes amb il·lusió. El primer que ha de fer el PSIB és vèncer el pessimisme i el sentiment quasi ineluctable que la societat balear és intrínsecament conservadora. No és cert que sigui així. La resignació no és un tret distintiu de l'ànima illenca. Per contra, els balears es distingeixen per donar sempre voltes a nous objectius, a nous assoliments. Si volen guanyar, Antich i Alomar han de saber canalitzar aquest esperit de canvi i de recerca d'una vida més participativa i fructífera. Si són capaços d'injectar optimisme, el tomb electoral és possible.