D'irradiacions i de no

Volia aprofitar aquesta petita finestra per parlar de l'excel·lent exposició que acull Sa Llonja fins dia 17 de juny. Com és sabut aquesta exposició duu per títol Irradiacions i està dedicada a la literatura catalana de les Illes Balears al llarg del segle XX. Des d'un punt de vista divulgatiu em va semblar una mostra digníssima i d'un interès més que remarcable. No importa dir que qualsevol iniciativa que cerqui difondre i prestigiar les nostres lletres ha de ser benvinguda. Ni importa ara, baixar a l'anècdota de les fotografies que podem contemplar de prohoms de l'art escrit d'aquest país amb un grapat d'anys manco i amb un look força diferent. De vegades tenim la tendència a només parlar de les coses que des del Govern -sempre en la nostra opinió- es fan malament; també però, és bo, parlar-ne quan se'n fan de bones. Tanmateix, l'actualitat del referèndum francès i la magnífica conferència que sobre Europa va pronunciar en Miquel Roca Junyent a Palma el passat dimarts me conviden a parlar sobre aquesta qüestió. I és que tenc la impressió que, tot i les circumstàncies exteriors, en un cert sentit el vot negatiu acabarà reforçant el projecte europeu. Començant per les circumstàncies exteriors s'ha de dir dues coses. La primera és que els francesos i la seva classe política no són el paradigma de l'europeisme, per tant, encara que alguns se sorprenguin, la construcció europea no l'empenyen els gals. La segona és que la derrota de la constitució no és la derrota d'Europa, en conseqüència, no importa exagerar presentant els resultats com una catàstrofe. Tot i que hi hagi molta gent que no ho vulgui entendre, allò que era o és sotmès a la consideració dels ciutadans no era o és la Unió Europea sinó una Constitució, una Constitució que al final no és més que un tractat internacional dels molts que signin i ratifiquen els estats. L'explicació de la resposta estaria, per un costat, en la política interior i, per un altre costat, en una equivocació de plantejament en el sentit que s'ha fet un text tècnic que ni s'ha justificat sobre les idees força del projecte europeu -els valors europeus segons paraules de l'exportaveu de CiU al Congrés- ni afronta les grans qüestions que té damunt la taula el vell continent, bàsicament la immigració i la globalització, dins aquesta immigració la controvertida entrada de Turquia, dins aquesta globalització la competitivitat econòmica i el manteniment de la personalitat diversa dels pobles europeus. Doncs bé, si aquesta és l'explicació, qualsevol podria concloure que els defensors del no a l'estat espanyol alguna raó tendrien quan motivaven el seu refús al projecte europeu per ser una proposta de tractat feta més en clau de la burocràcia europea, feta des de dalt, que feta en clau de les reivindicacions de les persones normals i corrents. Dit d'una altra manera, del no francès i del previsible no holandès es poden fer dues interpretacions. Una primera interpretació seria que aquest vot negatiu és un rebuig a Europa, que això de la Unió no és una iniciativa compartida pels ciutadans. Una segona interpretació és que els ciutadans no és que rebutgin el procés europeu el que no veuen clar és l'actual metodologia de construcció europea. Sé cert que alguns europeistes convençuts han votat no a la constitució. Evidentment aquests europeistes convençuts han emès aquest parer no perquè considerin que això de la Unió no sigui un gran invent que ha donat pau i prosperitat, sinó que ho han fet, perquè consideren que Europa ha d'anar més enllà, que Europa no només ha de resoldre temes com la immigració o la globalització sinó que ha de funcionar amb més transparència i ha de caminar cap una unió en matèria de defensa o de política exterior que fins ara resulta bastant inexistent. El que alguns europeus no accepten és que es munti un espectacle de legitimació que no resol res i que simplement pretén ser una ratificació de l'establishment. No hi ha demostració més clara que tot era un foc d'encanall, que ara multitud de veus a Brussel·les i altres indrets, ens diguin que tampoc passa massa cosa simplement s'aplicarà el Tractat de Niça. Si no passa massa cosa serà que la Constitució no feia gaire cosa, i si no feia gaire cosa els que s'ho haurien de fer mirar són els que se dediquen a cercar el suport ciutadà sobre iniciatives bastant insignificants i que no suposen una vertadera passa endavant. Passa endavant vertadera que potser és el que realment es reclama.