El rigor del profeta

L'obscur oracle de la FAES ha profetitzat el final del govern de Zapatero coincidint amb les pròximes eleccions legislatives, «igual que el Pacte de Progrés». Té, ara mateix, una mica menys del 50 % de probabilitats d'encertar, però les coses poden canviar tant en un sentit com en l'altre. Arran de les darreres eleccions, les seves profecies es varen tòrcer. Cert que en unes circumstàncies espantoses, però en la «gestió» dels atemptats molta de gent va veure-hi el rostre vertader d'uns oficiants de la iniquitat. L'obscur oracle de la FAES insisteix en la seva vocació profètica, i ningú no li pot fer contrari: les profecies són irrefutables mentre no han caducat. Ara, si el rigor amb què profetitza és el mateix amb què analitza el passat, Zapatero es pot jubilar de president. Qui va donar ordres de negociar amb ETA, ara ho nega rotundament, a pesar que les fonoteques el desmenteixin. Qui va hipotecar la seva paraula en el Congrés dels Diputats a compte de l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, ha estat desmentit pel llenguatge dels fets. Si el compromís amb la veritat fos una condició irrenunciable per bastir profecies, Zapatero, en efecte, es pot jubilar de president. En fi, aquell que havia d'estar per damunt del bé i del mal, que va reunir un parell d'intel.lectuals per fer de la FAES un laboratori d'idees, ara per ara ha llançat un vídeo insidiós, abjecte, sobre els atemptats de l'11 M; ha mentit respecte de les negociacions amb ETA i manté la mentida sobre l'Iraq: un balanç patètic pel que havia de ser una font de llum sobre la vida política del planeta. La seva actitud distorsiona qualsevol temptativa de fer visible una dreta moderada i compromet una mica més, cada dia que passa, els militants del seu partit amb un ideari que es desplaça, irrefrenable, cap a l'extrema dreta. Ara mateix, unes onades de marejol o una maniobra imprudent podrien causar un desplaçament de càrrega en la nau del PP, on el consignatari fa de timoner i el capità de contramestre. Profecia per profecia, el PP no es retrobarà amb la seva proclamada vocació centrista fins que minimitzi la influència del seu president d'honor. Però, és clar, ja fa temps que no parlen del centre, que no es defineixen com a centristes: deu ser per por a matar de rialles tots els ases del país, servidor entre ells.