TW
0

No és que em dediqui a guaitar la bolla de vidre i si em trobàs de cara amb una pitonissa amb marxamo de garantia m'entraria pànic de saber el futur, especialment el del nostre país. Així que no són revelacions ni visions el que em serveix de base per a avançar, en rigorosa exclusiva per als patidors lectors d'aquesta secció, el pronòstic sobre quina serà una de les pròximes zones catalogades com a rústiques que perdran e«virgo» de la rusticitat en mans dels membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, poc estugosos com s'han demostrat amb aquest tipus de violacions a preu fet. La rústica possessió és una part de l'antiga finca de Son Sardina, situada al costat de l'església parroquial, i que fa poc va ser adquirida per qui, en la seva pàgina web, defineix una branca del seu negoci de la següent manera: «Comprar solars que ja tenen definida la seva edificabilitat, però que encara requereixen diverses actuacions urbanístiques, tals com la gestió del plantejament i la urbanització, que normalment duren uns quants anys. Aquestes actuacions augmenten significativament el valor del sòl i, com a mostra, només cal dir que el valor de mercat dels nostres solars duplica el seu cost d'adquisició.» En realitat, el senyor Grande peca de modest i no explica que és en el seu cap on els terrenys «ja tenen definida la seva edificabilitat» i no exactament en els plànols dels ajuntaments. Però té un gran cap, que no és el mateix que un cap gran. De qualsevol manera, ni el gran cap ni el cap gran li bastarien per dur endavant les seves inversions. Per tant i en el bon sentit de la paraula, Sa Nostra és l'altre còmplice necessari d'aquesta continua pèrdua de la rústica virginitat del nostre paisatge. No és una acusació, més aviat el contrari: un reconeixement públic dels mèrits de cadascú.

l l l
Perquè no em direu que no té mèrit participar d'aquesta encimentada i, al mateix temps, perviure en l'imaginari col·lectiu com a una institució d'arrelament quasi rural i metafísic amb el paisatge que ens identifica. Cert que no se n'amaguen. Tampoc dediquen el calendari anual -la seva publicació més popular- a deixar constància d'aquesta noble tasca a base d'il·lustrar cada mes amb una de les promocions fetes sobre terrenys que miraculosament canvien d'ús i protecció. Com que no els bastarien les pàgines del calendari, podrien dedicar cada any a un dels seus promotors apadrinats i la seva aparició generaria tanta expectació com interès per saber on s'inverteixen els cèntims d'aquella comissió que tant t'emprenya pagar i els euros del manteniment de compte quasi obligatori. De fer cas a la meva proposta, per a l'any que ve podrien dedicar la portada, ja que és la foto més grossa i impactant, a mostrar orgullosos el futur que espera a Can Tàpera i als terrenys del costat que, miraculosament, són del mateix que fàcilment ompliria les 12 pàgines restants. De res per la idea: a manar.