Pura normalitat

TW
0

Encara no s'ha promulgat la llei i ja hi ha tres batles, el de Valladolid, el d'Àvila i el de Pontons (Barcelona), que s'han retratat com a homofòbics i han declarat que no compliran una llei emanada del Parlament de tots. El català ha anat més enfora dient, més o menys, que tothom té drets inclosos els «tarats» homosexuals. Però aquí no acaba la cosa, el ministre de Justícia ja ha sortit per a recordar el que no feia cap falta que recordàs: que els servidors públics han de complir la llei i que la seva execució no té res a veure amb la consagració religiosa del matrimoni i coses per l'estil. Tampoc feia falta que entràs a debatre amb aquests provocadors, francament. El millor és deixar passar el temps i no dramatitzar aquestes sortides del botador ni encalentir un debat fals i innecessari. De fet, ja estava bé que a les provocacions vaticanes se'ls contestàs amb el màxim i escrupolós respecte al seu àmbit privat d'actuació. Només ens falta que aquests troglodites ens duguin al camp de debat estèril on millor es troben. O que els contestem innecessàries veritats com que l'actuaPapa també actuà per obediència a la llei, o això diu quan explica per què vestí l'uniforme nazi, i noltros el creim. No se li retreuen actituds heroiques que no mostrà ni sacrificis personals que no tengué: complí la llei i davant això les responsabilitats personals es dilueixen o això ens volen fer creure quan convé. Que els seus seguidors facin el mateix, complir la llei, i a més ho facin amb la caritat cristiana que diuen exercir, sense menyspreu dels que són diferents. Ja en el plànol espiritual que no em correspon, els propòs que compleixin la llei com a sacrifici personal, com a prova del seu cristià amor per tothom.

l l l
Al mateix temps, m'agradaria que els altres, els que celebram el final de la marginació dels nostres conciutadans, ens prenguéssim les provocacions com una malaltia passatgera, un constipat d'estiu al qual no fer massa cas. Controlar l'àmbit i que no s'encomani massa, i prou. Sabem del cert que el progrés de la humanitat va en aquest camí i que, d'aquí a uns anys, ens faran rialles les actituds viscerals i homofòbiques. No s'acabà el matrimoni quan es recuperà el dret al divorci i la natalitat no es constreny per qüestions ètiques o religioses sinó per pura dificultat econòmica i social. Ja ningú nega drets civils als divorciats ni se li acut promoure la natalitat sense facilitar la tasca de ser pare/mare i professional satisfet d'ambdues tasques. Ara bé, si la crispació per aquesta iniciativa legislativa ha de servir per amagar les dificultats per complir les promeses socials del govern i la incapacitat de l'oposició per adaptar-se a la voluntat dels votants, tendrem estúpid debat molt de temps i pixades fora del test que farien empegueir a qualsevol amb dos dits de vergonya i consciència d'igualtat. Depèn de tots no caure amb la provocació i començar la pura normalitat.